Set setmanes desprès del referèndum del 13D.

El butlletí “Infopoble” que vaig rebre el diumenge al vespre, em va fer adonar que ja han passat set setmanes des del dia del referèndum sobre la independència del 13D, i també de que si bé el dia 14 vaig penjar un escrit comentant el resultat, no vaig parlar d’ alguns dels aspectes del procés. No ho vaig fer per no espatllar res del que el 13D havia pogut representar per cada un dels veins de Calldetenes. Ara que ja s’ ha refredat tot una mica, i que alguns partits politics del poble ja han opinat sobre alguns d' aquests aspectes, segurament es un bon moment per fer-ho.

Diré que comparteixo amb els que han fet el “InfoPoble”, la satisfacció per la feina feta. Feina que varen fer una colla de persones de sensibilitats diferents, algunes militants de partits politics, altres membres d’ entitats i altres particulars sense altres vinculacions. Tots els membres de Calldetenes Decideix tenien clar que perseguien, i crec que la majoria, probablement no tots, varen actuar a títol personal, representant-se a ells mateixos i amb voluntat d' assolir per sobre de tot l' objectiu que s' havien fixat. Per tant crec que el poc o molt que ens hi varem acostar, va ser gràcies a les persones per sobre dels partits i de les entitats.

Pel que fa al resultat, tinc que reconeixa que un cop tancat el col•legi i coneguda la participació, em va quedar un gust agredolç, un gust que va tirar més a agre que a dolç, quan el dilluns varem ser testimonis de les batusses entre algunes de les cares més visibles del projecte. Abans del 13D pensava que Calldetenes, amb un ajuntament on nou dels seus regidors militen en formacions clarament independentistes, i els altres dos probablement també ho siguin encara que el seu partit no s’ hi defineixi, podia assolir un resultat proper o fins i tot per sobre del 60% de participació. Com que somiar es gratis, va poder més el desig que la raó.

Crec que cada una de les accions que es varen portar a terme en tot el procés, varen tenir la mateixa importància. Tant les bustiades, les penjades de pancartes, la campanya amb un 2CV groc, la botifarrada, les puntaires, els grups de música etc.., varen contribuir al resultat final, però ja que els companys de PeM es decanten en el seu butlletí per una activitat que declaren sentir-se seva, trencant en certa manera l’ esperit unitari que molts de la Comissió perseguiem, jo també em manifestaré.

Si jo tingues que destacar una activitat de tot el procés, seria la recollida del vot anticipat, i ho seria per tres raons. En primer lloc per lo innovadora que resultava aquesta acció ideada per Osona Decideix, ja que era la primera vegada que una acció d' aquest tipus, es convertia en un dels eixos d’ una campanya, i també perquè es va fer amb una rigor extraordinari. En segon lloc perquè era una acció individual i totalment tranversal, no lligada a cap partit ni entitat, en la que cada un del membres de la Comissió, podia aportar tot el que estigues disposat a aportar, i en tercer lloc per la seva incidència directe en el resultat.

Recollir més de 250 vots anticipats sobre un total de 1036 que es varen dipositar, ho considero una aportació magnifica al resultat final. Em varen complaure els més de 50 vots aportats per Osona Decideix, que ens varen permetre superar el llindar del 50% de participació, la tasca dels que varen visitar a persones que amb tota probabilitat no haurien votat, per tal de permetre que participessin, i també els que es varen passar hores a les taules o al Casal. Crec sincerament que aquí va estar una de les claus del poc o molt que entre tots varem assolir.

Personalment em queda la satisfacció de haver-me relacionat amb gent que pràcticament no coneixia tot i viure en el mateix poble, d’ haver-me pogut apropar a alguns veins que considerava totalment antagònics i amb els que ara puc parlar amb força més normalitat, i també em queda el regust de saber que per més que m’ hi esforci, amb algunes persones em resulta molt difícil col•laborar, tot i que gràcies a l' importancia del que perseguiem, tots plegats ens en varem sortir prou bé.