Purins a Calldetenes i Osona

dijous, 6 de setembre del 2007


He vist que com a resultat de la denuncia del GDT, s’ ha generat una mica de debat al fòrum de "osona.com" de Calldetenes, cosa que m’ alegra. Referent als temes que es comenten al fòrum, la meva opinió es la següent:

Estic d’ acord en que anys enrere el tema dels vessaments estava molt pitjor. Es feien amb total impunitat, mentre que ara la gent esta mes al cas, hi ha mes consciencia social, i l’ autoritat actua amb mes celeritat si s’ els avisa, cosa fa que ni hagin menys. Una altre cosa es l’ estat general del territori, que ha empitjorat com a conseqüència del adobament incontrolat i excessiu dels camps amb purins. Només cal veure les estadístiques que any darrera any emet el GDT, o l’ estudi fet pel consell comarcal sobre quin es l’ estat dels aqüífers .

A Calldetenes “La Caseta d’ en Grau” no es l’ única explotació de bestiar, parlo de bestiar no únicament de porcs, que ha patit vessaments, ni ha d’ altres que també n’ han patit.

Si a la “Caseta” li varen donar el permís i reconeixements per la depuradora, cal suposar que en aquell moment era legal fins i tot a Europa. No tinc dades però vull suposar que es així. Una altre cosa es saber quin cicle de vida té aquesta depuradora, si hi ha obligacions per adaptar-se a noves normatives, i si es compleixen escrupolosament les normatives existents.

Estic d’ acord amb l’ anàlisi històric que es fa al fòrum, comparant el sector del porcí amb les adobaries de fa uns anys. La resposta a la pregunta que es fa es evident, tal com dona a entendre qui fa l’ aportació: Creixeran fins on s’ els permeti i/o obligui en busca del màxim benefici econòmic. El “tinglado” esta muntat així.

Per mi les preguntes que ens tenim que fer son unes altres:

1er. Perquè els ajuntament, consells comarcals i fins i tot la Generalitat, no aconsegueixen fer complir les lleis aprovades ?.

2on. Perquè els grups que es van presentar a les eleccions municipals, al menys els de Calldetenes i parlo de tots, no van incorporar en els seus programes, accions per millorar o evitar que empitjori aquest tema ??.

3er. Perquè grups i entitats conscienciats per la protecció de la natura , capaços d’ organitzar grans “pollastres” per temes importants com la MAT, el salvament de les Adobaries, el Torrental o el proper desdoblament del Eix Transversal, passen de puntetes quan es tracta d’ aquest tema ?. No em fico en la raó que es pugui tenir en cada un dels temes que he anomenat, que segurament la tenen en bona part, només en la lògica del seu comportament. Potser el tema dels purins es un tema menor que els altres ?. A Osona crec que no.

4art. Perquè els sindicats de pagesos, no s’ impliquen quan hi han incidents de vessaments, i son mes contundents perquè es millorin les instal.lacions ?.
5e. En ocasions he llegit que els pescadors promouen vedes de pesca, potser només ho fan quan quasi no pesquen i per força, no ho se. Perquè els sindicats de ramaders no fan accions similars, per autoregular la producció abans de continuar amb la destroça del territori?.

Adjunto un link a la pàgina del Consell Comarcal, que parla d’ un estudi fet per Universitat de Barcelona el 2005. A partir de la mateixa pàgina es pot trobar força informació que dona el mateix Consell Comarcal.
http://www.ccosona.es/index1.php?idF=2&idSubF=172