La planta de cogeneració a Calldetenes (3)

La meva anterior aportació al bloc sobre la planta de biogàs, ha generat una certa reacció , ja que s’ han fet diverses aportacions al fòrum “osona.com”en referència a la mateixa. Permeteu-me que continuí defensant la meva opinió, que per suposat pot ser equivocada, però que em sento en condicions de continuar argumentant.

Des de un punt de vista econòmic, l’ únic argument en contra que he sabut veure en els diferents escrits al fòrum , es el que fa referència als dubtes sobre si l’ actual equip de govern del ajuntament de Calldetenes, serà o no capaç de gestionar aquest projecte i els beneficis que s’ en puguin derivar, no sobre la rendibilitat econòmica del mateix. A Internet tampoc n’ he trobat cap, per contra he trobar multitud d’ estudis tècnics de diferents col·lectius, argumentant la seva bondat econòmica. No se si d’ això s’ en pot deduir que hi ha un consens general, en que econòmicament es una bona alternativa. Si algú disposa d’ informació que demostri que no es rendible , m’ agradaria poder accedir-hi i poder rectificar el meu error.

Des d’ un punt de vista ecològic, ens trobem en la mateixa situació. Es desitjable la reducció de la cabana porcina a Osona i a molts altres llocs, i algunes lleis potser d’ una manera massa tèbia caminen en aquesta direcció (limitar la dimensió màxima de les granges, marcar una distancia entre les mateixes, llei pel benestar dels animals etc...), però permeteu-me que dubti que a mig termini tinguin gaire impacte, i que per tant les plantes de cogeneració, que per cert poden tractar altres subproductes a part de les dejeccions animals, siguin un complement a totes les altres accions, i per tant una bona opció, davant l’ alternativa d’ anar escampant purins pel territori, si continuem sense fer res i esperant que el sector limiti la seva producció.

Tot i que la primera opció dels grups ecologistes sigui la reducció de la cabana i l’ estabulació en llits de palla, no he trobat cap oposició frontal dels mateixos a aquesta tecnologia del biogàs, fins i tot estan ben valorades en funció de la gestió de les mateixes. Si algú troba informació clarament en contra, li agrairé que la publiqui, ja que jo no he estat capaç de trobar-la.

Seguint amb el tema ecològic, l’ únic impacte negatiu que he estat capaç de detectar es el paisatgístic, i d’ aquí que pensi en la conveniència d’ escollir adequadament l’ ubicació. Tot i així penso que les avantatges de reduir l’ emissió de gasos i les pudors dels embassaments de purins a cel obert, i sobretot l’excés d’ adobament dels camps i els escapaments als rius, superarien l’ inconvenient del impacte en el paisatge, que tampoc tindria perquè produir-se.

El problema de les dejeccions animals (porcs, vaques...), son un problema general a Europa, fins i tot Holanda amb la seva poca superfície i la seva alta densitat de població, te en el seu territori una cabana de mes de onze milions de porcs (Catalunya en te entre 7 i 7,5 milions). Holanda també exporta 4 milions de garrins dels quals aproximadament un milió i mig van a Alemanya, un milió a Espanya, uns set cents mil a Dinamarca i la resta a altres països d’ Europa com per exemple Itàlia. Per tant Holanda ni es la causa ni te la solució del problema, sinó que en forma part.

Tots aquest països que he comentat, han optat amb mes o menys intensitat, per utilitzar plantes de cogeneració de biogàs, alguns d’ ells des de fa 20 anys, reutilitzant un subproducte que es un problema, convertint-lo en energia, i reduint l’ emissió de gasos que s’ ha demostrat que afecten de manera sensible en el canvi climàtic. Crec sincerament que ho continuaran potenciant els propers anys. Novament demano que si algú te dades a contrastar, les publiqui per poder rectificar si es el cas.

Els partits politics de Calldetenes, no varen incloure cap mena d’ acció sobre la gestió de les dejeccions dels animals en el seu programa electoral del 2007, tot i que s’ els va demanar i que poc abans de les eleccions varen haver-hi vessaments a Calldetenes que posaven d’ actualitat el tema. Ara que l’ alcalde ha mogut fitxa, pot ser un bon moment per fer-ho.

El que jo demanaria en lloc de pactes èpics nomes deu mesos desprès de les eleccions, i que per altre banda son difícils d’ aconseguir en un ajuntament on tenen regidories dues de les tres forces, i que ja representen el 70 o 80 % de la població, es que aquest grups que ens representen, fixin la seva posició en aquest tema per poder debatre el que calgui d’ una manera ordenada. Poden fer-ho per exemple en el seu proper butlletí, i sobretot que no esperin a que comenci la construcció de la planta, per queixar-se de que no s’ els ha tingut en compte ni a ells ni als veins. Si anem punt per punt, potser aconseguirem aclarir-nos.