Trànsit rodat a l’Avinguda Pau Casals

L’artèria viària principal del nostre poble, C. Gran i Av. Pau Casals, diàriament suporta un volum de trànsit considerable. Milers de turismes i centenars de camions creuen per aquests carrers del poble per ni tan sols aturar-se. Carrers que es converteixen en una simple via de pas igual que qualsevol eix viari comunicatiu entre pobles o polígons industrials. Es impressionant veure com dos camions de gran tonatge es creuen al mig del carrer Gran. La gent que es mou amb cabassos de compra per les botigues del carrer queda reduïda a “formiguetes agobiades” per aquests monstres del transport.

Deixem aquest carrer per una altre ocasió i ens centrem en l’Av. Pau Casals. Aquí, degut a l’amplada i carrils laterals, l’esmentat volum de trànsit assoleix unes velocitats molt perilloses. El mal disseny i construcció d’aquesta avinguda, junt amb el comportament salvatge d’alguns conductors, fa que diàriament s’assoleixen unes cotes de risc d’accidentalitat viària molt altes.

Vull esmentar uns quants exemples reals i quotidians. El tram lateral direcció Vic del veterinari a Can Simeó i el de direcció Sant Julià, de l’Establiment al Roser, veïns i forasters que es mouen per el comerç (ferreteria, fruiteria,...) han estat literalment “afaitats” per vehicles que hi circulen imprudentment a grans velocitats. El lateral (també direcció Vic) del barri nou al veterinari (c. Barcelona) també pateix el mateix problema. En quan el lateral direcció Sant Julià del Roser fins a la bassa del Blanqueig, degut a que es poc habitat s’emporta tots els rècords d’imprudències temeràries. Les velocitats assolides aquí no les supera ni el millor rècord del circuit automobilístic de Montmeló. Els disbarats diaris que hi veiem posen els cabells de punta.

El passat dia 18/02 a les 11 hores del matí, dos camions tràilers i feien curses. Un que circulava per el central direcció Sant Julià, a l’alçada del Roser, es avançat per un altre tipus “banyera” (d’una empresa d’àrids molt coneguda a la comarca) fa una maniobra impressionant, a tota velocitat, fins a la bassa del blanqueig. En aquest tram hi ha un pas zebra que el travessen diàriament molta gent d’aquest barri de cases noves cap a les escoles. El veïns que entrem i sortim dels nostres guals som increpats, constantment, per botzines i insults, per això es el de menys.

Els dos STOPS laterals de l’encreuament de l’avinguda amb el c. Barcelona son ignorats totalment per aquests conductors temeraris. Els passos de vianants que hi ha en tota l’Avinguda son respectats per els vehicles que hi circulen per el centre, contràriament aquest vehicle que circula per el lateral per poder avançar els del carril central, no s’atura. Dits passos es converteixen en una arma letal per la persona que el travessa. Hi ha hagut accidents mes o menys greus. En casos, per mil·lèsimes de segons s’ha evitat un accident gravíssim, possiblement en conseqüents resultats mortals. En podria citar varis en noms i cognoms.

Deixant a part l’irremeiable comportament audaç d’alguns conductors, lo que me sembla molt greu, es l’incompetència de l’Ajuntament; dels que actualment ens administren i de tota l’oposició. Recordo que en les ultimes eleccions municipals, en els tres programes presentats, en tots es feia esment a la problemàtica de l’Av. Pau Casals i de la seva possible remodelació. Si no hi ha pressupost per una infrastructura grossa si que hi ha solucions immediates i de costos econòmics mínims. La qüestió es “no dormirse en los laureles” i posar-se a treballar. No vull pensar que tant sols fos propaganda electoral, perquè per la problemàtica que comporta fora molt seriós.

L’esmentada inseguretat viària, assoleix diàriament, quantitat de riscos perfectament corregibles. Sobretot que en el futur NO ens haguem de lamentar de RES evitable.