Gestió financera del ajuntament.

dimecres, 6 d’agost de 2008


En diferents ocasions he penjat escrits en aquest bloc, crec que la primera el Novembre passat, parlant del estat de comptes del ajuntament, tocant aspectes molt parcials sobre aquesta qüestió. En aquest escrit tot i el risc de ser repetitiu, procuraré fer un resum de quina es la visió que en tinc en aquest moment.

Crec que esta assumit per tothom, que l’ ajuntament de Calldetenes te un dèficit de mes 800.000€, dèficit que no hi ha cap dubte que no tenen altres ajuntaments propers amb una població similar, i que cal corregir.

També es evident que si bé el dèficit esta dintre dels límits legals permesos, la presentació que fa l’ ajuntament a la Sindicatura de Comtes del tancament dels pressupostos, i sobre tot els terminis en que es presenten al ple i per tal de que s’ aprovin, requisit previ per presentar-los a la Sindicatura, son del tot inacceptables. Penso també que la llei es massa permissiva amb els ajuntaments en aquest punt.

També opino que si bé es imprescindible controlar la despesa del ajuntament, no te cap mena de sentit comparar-ne els resultats amb una empresa privada, ja que els objectius son totalment diferents. Mentre l’ empresa privada persegueix sense miraments el màxim benefici, l’ ajuntament te que perseguir el servei als ciutadans. Amb objectius tan diferents, per mi es evident que es difícil la comparació, encara que ambdues puguin requerir les mateixes tècniques per controlar la despesa i fer una bona gestió.

Encara que no s’ hagi vist el resultat, l’ ajuntament de Calldetenes ha anunciat un pla de viabilitat en col·laboració amb tècnics de la Diputació per redreçar el deficit, que tot i que cal esperar que es publiqui, pot implicar un increment en els impostos i necessariament una reducció de la despesa. Crec que cal esperar aquest pla i desprès opinar sobre el mateix. També sembla que va per bon camí, la resolució del conflicte de la Font d’ en Titus, que fa anys mantenim amb Sant Julià, i que pot representar un ingrés de diner important.

Per mi esta clar que quan es parla de la gestió financera d’ un ajuntament, cal tenir present els serveis rebuts. L’ altre dia vaig veure l’ alcaldessa de Sta. Eugenia a Canal Taronja, anunciant que entre els seus projectes mes propers, figura el camp de futbol d’ herba artificial, i un centre de dia per la gent gran, en aquest ordre. Em va alegrar que Calldetenes ja els tingues i a més a més que s’ haguessin prioritzat en ordre invers al anunciat per l’ alcaldessa.

Molts veïns del poble recordaran, que no fa gaires anys Calldetenes tenia molts carrers per asfaltar, i també recordaran les manifestacions dels pares de família per obtenir una escola digna. Ara a part de disposar d’ aquest serveis disposem d’ un Auditori-teatre, un dels cavalls de batalla de les eleccions, pel que varen pasar moltes emprenyades durant 14 anys molts veïns del poble, aguantant multitud d’ aplaçaments perquè les prioritats eren unes altres, però que es modèlic a nivell de comarca.

Faig aquests comentaris, perquè totes aquestes actuacions, algun impacte tenen que tenir en el balanç del ajuntament i en la gestió del mateix. Cal mirar-se el balanç en relació als serveis rebuts, i jo prefereixo disposar d’ un centre de dia o un SES que funcioni i assumir algú dèficit, que tenir que desplaçar-me a pobles veïns per gaudir d’ aquest serveis o no tenir-los.

Mirant endavant, jo demanaria al equip de govern, que tant si l’ informe de la Diputació ho contempla com no, faci un esforç en la reducció de les despeses corrents que paguem cada any. Cada vegada mes la tecnologia i una correcta negociació, permet la reducció de despeses com el telèfon, l’ aigua, el material d’ oficina, l’ enllumenat públic,etc..., despeses que en moltes ocasions passen desapercebudes i que al cap d’ uns anys representen imports importants. Per descomptat cal tenir cura especial de les despeses mes importants com les de personal. No es tracta de no gastar o de no invertir com a vegades sembla que es defensa, sinó d’ obtindre el màxim benefici del que es gasta.

La situació es la que es, i si ho miro amb perspectiva històrica, jo no n’ estic gens descontent.