Cal posar en dubte les noticies que ens arriben?

Crec que cada vegada més, quan sentim una noticia per la TV o la llegim en un diari, ens la creiem sense analitzar mínimament el seu contingut. Quantes vegades no hem sentit allò de “He llegit al diari que..”, donant com veritat noticies que seria convenient valorar mínimament, i fem al mateix temps de corretja de transmissió fen servir allò de “M’ han dit que deia el diari....”. Personalment soc lector habitual del Periòdic de Catalunya, i em dono compte que qüestiono mes les noticies aparegudes en un altre diari que les del que llegeixo habitualment, amb això vull dir que si el mitja ens és proper encara ens ho qüestionem menys.

Dic això, perquè a nivell local aquest efecte també passa i probablement es multiplica, al tractar-se de temes propers. Si agafem la noticia del darrer butlletí de PeM, del que ja m’ ha arribat algun “He llegit que..” totalment convençut, veurem que quan es parla de la pujada del IBI es diu textualment “... El cas es que en els darrers 8 anys a augmentat un 31%, molt més que l’ increment dels preus al consum.” Fins aquí sembla correcte i creïble, però si es fa una consulta a la web del Institut Nacional d’ Estadística, veurem que no es així. Del gener del 2001 al desembre del 2008 (darrers 8 anys) l' IPC va pujar a la província de Barcelona un 31,4 %, i si agafem del gener del 2001 fins al desembre del 2007 l' IPC havia pujat a la mateixa província un 29%. Només cal seguir el link per comprovar-ho.

Si el 31% que diu PeM en el seu butlletí li restem la puja d’ aquest darrer any (un 15,6%) el resultat es que durant el 7 primers anys la puja va ser d’ un 15,4 i d’ aquí en podem treure dues conclusions: La primera es que amb la puja d’ aquest any l' IBI a pujat els darrers 8 anys, lleugerament per sota del IPC i no molt per sobre com diu PeM. La segona es que durant els anys anteriors, les pujades de l' IBI han sigut inferiors al IPC, tal com va dir l’ alcalde en els plens on es discutien les ordenances.

Penso que també es bo parlar de l’ intencionalitat d’ aquest tipus de noticies. Es evident que determinats errors no persegueixen cap fi i amb tota probabilitat es tractar de simples errors, dir que algú va morir el 1937 quan realment ho va fet el 1938 en podria ser un exemple. Quan es tracta d’ informacions donades per grups politics, on hi ha una clara voluntat de desgastar al contrari i obtenir redits electorals, em sembla evident que en la majoria de casos els errors son intencionats, a no ser que es rectifiquin ràpidament en un mitjà com a mínim de la mateixa difusió del que ha donat la noticia, en aquest cas el seu propi butlletí.