Canal 33
La carta d’ un lector del Nou 9 del divendres 18 de Juliol, queixant-se de la pudor de purins que fa Vic, possiblement menys que Calldetenes on en aquesta època en podem gaudir pràcticament a diari, i la noticia "d’ Osona.com" del passat dia 16 de Juliol , anunciant la creació d’ una “comissió de gestió de dejeccions ramaderes” , m’ han animat a opinar novament sobre la problemàtica dels purins.
A Calldetenes al igual que a la resta d’ Osona, en aquesta època es produeixen adobaments dels camps, que en molts casos son excessius i molt probablement no compleixen la normativa vigent, ja que hi ha un relaxament i un excés de permisivitat general.
El 20 de desembre es va fer a Calldetenes una xerrada per una explotació professional dels purins, amb molt poca assistència. L’ alcalde plantejava fa uns mesos una planta de generació d’ energia a partir dels purins, agafant com a model el que han fet altres països, i que sembla que pot quedar en un no res. El grup de CiU en el seu butlletí exposava una alternativa de petites línies de compostatge dels excedents, però de moment no ha fet cap acció per tirar-ho endavant.
El febrer del 2003 un reportatge de Televisió de Catalunya parlava d’ algunes d’ aquestes solucions tècniques. Fa cinc anys i pràcticament estem al mateix lloc, parlant de posibilitats, i mentrestant es continuen escampant purins pel territori, de la mateixa manera que a l’ edat mitjana es buidaven els orinals per la finestra.
Només cal mirar els programes electorals o les actes dels plens de Calldetenes, i amb tota seguretat de la majoria de pobles afectats, per adonar-se de la poca voluntat d' abordar un problema, que la gran majoria estaríem d’ acord que s’ abordés. Estaria bé que com a mínim es presentes alguna moció per part dels ajuntaments que instés a la Generalitat a actuar, altres s’ han presentat purament simbòliques, en la que al meteix temps l’ ajuntament es comprometés a fer respectar la normativa, i a engegar algun tipus de projecte que intentés ajudar a reduir el problema. En definitiva el que sigui menys continuar mirant en direcció contraria.
A Calldetenes al igual que a la resta d’ Osona, en aquesta època es produeixen adobaments dels camps, que en molts casos son excessius i molt probablement no compleixen la normativa vigent, ja que hi ha un relaxament i un excés de permisivitat general.
El 20 de desembre es va fer a Calldetenes una xerrada per una explotació professional dels purins, amb molt poca assistència. L’ alcalde plantejava fa uns mesos una planta de generació d’ energia a partir dels purins, agafant com a model el que han fet altres països, i que sembla que pot quedar en un no res. El grup de CiU en el seu butlletí exposava una alternativa de petites línies de compostatge dels excedents, però de moment no ha fet cap acció per tirar-ho endavant.
El febrer del 2003 un reportatge de Televisió de Catalunya parlava d’ algunes d’ aquestes solucions tècniques. Fa cinc anys i pràcticament estem al mateix lloc, parlant de posibilitats, i mentrestant es continuen escampant purins pel territori, de la mateixa manera que a l’ edat mitjana es buidaven els orinals per la finestra.
Només cal mirar els programes electorals o les actes dels plens de Calldetenes, i amb tota seguretat de la majoria de pobles afectats, per adonar-se de la poca voluntat d' abordar un problema, que la gran majoria estaríem d’ acord que s’ abordés. Estaria bé que com a mínim es presentes alguna moció per part dels ajuntaments que instés a la Generalitat a actuar, altres s’ han presentat purament simbòliques, en la que al meteix temps l’ ajuntament es comprometés a fer respectar la normativa, i a engegar algun tipus de projecte que intentés ajudar a reduir el problema. En definitiva el que sigui menys continuar mirant en direcció contraria.
3 comentaris:
Resposta al grup municipal de CiU
Adjunto el link del comentari sobre els purins, al que pretenc donar resposta, ja que accidentalment l’ heu associat a un altre post. https://www.blogger.com/comment.g?blogID=134014805548592836&postID=231625818810942111
Efectivament el problema no son els purins sinó els excedents, uns excedents que si no recordo malament, el Grup de Defensa del Ter informava fa poc que podrien omplir cada any la plaça de Vic fins una alçada de 35 metres. Si mireu l’ anuari socioeconòmic de la comarca d’ Osona en el apartat d’ infraestructures i serveis, dels anys 2003 al 2006, (http://www.caixamanlleu.es/anuari/anuari-socioeconomic-comarca-osona-2006.htm ) , veureu que les fonts de Calldetenes (de la boga, de la gana i del figueral) han anat de mal en pitjor , i que es troben entre les mes contaminades per nitrats de la comarca. Crec que son dades que no inviten precisament al optimisme, i que justifiquen plenament la caricatura “del orinal i la finestra”.
Efectivament amb els anys s’ han produït millores tecnològiques i en les lleis, però no vol dir que ni unes ni altres s’ apliquin adequadament, ni que s’ exigeixi de manera satisfactòria el seu compliment. Naturalment que abans hi havia coses que funcionaven pitjor, però el ritme de millora es inacceptable.
En referència a la planta jo en defenso l’ ús de la tecnologia per abordar el problema els propers anys, no una dimensió ni si ha de ser publica o privada que com ja he comentat en algun post, no ho tinc clar. Segons tinc entès la de Juneda dona servei a 90 granges i no es de la darrera tecnologia. Estic d’ acord en que cal tenir present la dimensió del municipi i l’ ubicació, tot i que segurament les dimensions d’ una planta a Calldetenes tindrien que ser molt diferents a les de Juneda. Entre els milers instal•lades a Alemanya i Dinamarca, segur que ni han de totes dimensions i tampoc descarto que l’ opció proposada per CIU sigui l’ adequada. Suposo que els estudis tècnics que cal fer en aquest casos, dirien quina es la millor opció i en determinarien la viabilitat.
Que l’ ajuntament refresqui la normativa, pot servir perquè els veïns la coneguem, però no pels ramaders que sens dubte ja la coneixen i també coneixen si els cal la manera d’ esquivar-la. Probablement seria mes efectiu fer un seguiment dels abocament incontrolats i sobretot dels adobaments excessius i si cal posar les corresponents denuncies, en lloc d’ esperar que els Mossos d’ Esquadra prenguin l’ iniciativa. Potser també es podrien fer passos per promoure algun projecte del tipus que sigui, amb ajut de la Generalitat.
Finalment i en resposta al vostre darrer paràgraf, us faré la pregunta del milió. Si CIU estigues governant en majoria, quines accions penseu que podria portar a terme i que ara no pot per no ser del equip de govern ?. La vostre resposta potser dona alguna idea al actual equip , que pot ser recolzada per vosaltres i per PeM, aconseguint el consens necessari. Crec que en tots els àmbits que no funcionen, es imprescindible fer propostes de millora, encara que no s’ estigui al equip de govern.
Bona nit,
Estem d'acord amb el teu comentari sobre "manca de voluntat política" per a tirar endavant solucions al respecte de la problemàtica dels excedents de purins. Ara bé, també pensem que aquesta manca de voluntat va dirigida sobretot a esferes més altes que la política municipal. Em refereixo que des de Consells Comarcals i alguns Departaments de la Generalitat haurien de posar-hi més esforç, que no hi podem fer tant des d'un nivell de política municipal.
En relació a la teva pregunta sobre que faria el nostre grup si governés amb majoria, aquí van algunes propostes:
1) Petites plantes de compostatge al costat de les granges.
Econòmicament més assumibles que una gran planta, ajudant més al ramader local, produint adobs de qualitat i reduint els metres cúbics d'excedents de purins. Es podrien implantar gradualment, tot valorant-ne progressivament els resultats.
2) Potenciar el porc de qualitat.
Seguint el model d'alguns municipis de l'Empordà que han recuperat una espècie de porc de pastura, d'una carn gastronòmicament de gran qualitat.
3) Creixement sostenible respectant al màxim possible els camps de conreu.
Els excedents de purins augmentaran inversament proporcional a la reducció de superfícies agrícoles fèrtils. Hem de procurar mantenir els camps de conreu.
Salutacions cordials.
Referent al punt tres estic totalment d’ acord, cal mantenir tant com sigui possible els camps de conreu, i des de del ajuntament es poden fer moltes coses per regular l’ ús del sòl rural.
El punt dos el trobo una mica utòpic. Encara que desitjable, suposo que produir porcs de pastura o de qualitat, no ha estat assumits per un nº important de ramaders del Empordà. Tot i que no he trobat informació a Internet que parli dels porcs de pastura del Empordà, crec que estem davant de la creació d’ una marca comercial, per cobrir un petit espai de mercat. Potser algun ramader pot reconvertir el seu producte a un producte de qualitat, però difícilment ho farà la majoria del sector, i per tant l’ impacte en el volum de purins no crec sigui gaire important. Per altre banda no veig que si pot fer des de un ajuntament, per fomentar aquesta reconversió.
En referència al primer punt tornem al debat inicial, de quina es la millor opció de tractament dels excedents, ja que sembla que estem d’ acord en que cal tractar-los. Probablement tan la planta de compostatge, com la de cogeneració, com la gestió dels purins per part d’ una empresa especialitzada, son opcions vàlides en funció de les dimensions de les explotacions i de si es fa una actuació individual o col•lectiva. El que es necessari es posar-se a caminar.
En el que no estic d’ acord, es en que des de l’ ajuntament no es pugui fer res en el tema de la gestió deficient dels purins, ja que com a mínim es pot vetllar per un compliment rigorós de la normativa. Els Consells Comarcals son en definitiva delegats dels ajuntaments, i soc del parer de que es poden delegar funcions però no responsabilitats, i en el bon funcionament de Calldetenes l’ ajuntament la té tota la responsabilitat.
Cal que els nostres representants al ajuntament es posin davant per denunciar els que no s’ ajusten al compliment de la normativa, en lloc de ignorar-ho o fins i tot en algun cas justificar-ho, i si cal demanar al Consell Comarcal i als mossos que actuïn que ho facin, ja que cal suposar que te mes pes un ajuntament que un particular. Si s’ els donen arguments, tan el Consell Comarcal com els mossos d’ esquadra actuaran. Augmentar la pressió sobre els que actuen malament, es clarament una manera de que les coses millorin, i de defensar els que ho fan bé.
Ja en el camp de les propostes, potser es podria contactar amb ramaders i/o organitzacions d’ altres llocs que hagin iniciat processos de millora en la gestió dels purins, (plantes de cogeneració, de compostatge o de gestió especialitzada dels purins) , per tal de que expliquin la seva experiència i la viabilitat econòmica de cada una de les opcions. No crec que fos gaire costos, completar la reunió del passat desembre, amb un parell o tres mes de presentacions, d’ alguna altre empresa proveïdora d’ altres serveis, i sobre tot d’ alguna experiència practica de ramaders, que pugues animar a algun ramader local a iniciar alguna experiència, i si això es produeix i es pot, ajudar-lo a portar-la a terme. Com a mínim no estaríem parats davant un dels problemes mes greus que tenim.
Publica un comentari a l'entrada