Les fonts de Calldetenes analitzades pel GDT.

Vull agrair al Grup de Defensa del Ter, que hagin respost tant ràpidament a la meva petició dels informes de les analítiques de les fons d’ Osona, analítiques que venen fent des de l’ any 2000 i de forma regular des de l’ any 2003, i també pels comentaris que han afegit sobre les mateixes. Les vegades que m’ he dirigit a aquest col·lectiu sempre he rebut una excel·lent resposta, a diferencia d’ altres col·lectius que en alguna ocasió els he demanat informacions similars, han exercit el seu dret a no contestar, sense que n’ entengui ben bé la raó.

Agafant les darreres 5 analítiques de les tres fonts de Calldetenes que s’ analitzen actualment, abans del 2004 s’ havien analitzat fins a vuit fonts al nostre municipi, ara ja probablement desaparegudes o connectades a la xarxa publica, en surt la gràfica que il·lustra el post, on es veu l’ evolució del nivell de contaminació per nitrats de les mateixes. Cal matisar que la font de la boga que l’ any 2008 marca 0 mg/l de nitrats, la realitat es que no es va agafar mostra.

Analitzant la gràfica veiem que dues de les tres fonts han millorat la concentració de nitrats de l’ aigua, encara que queden molt per sobre dels 50 mg/litre, a partir dels quals ja es considera una concentració nociva. Per contra, la font “de la gana” situada a al Torrent de Sant Marti (la Ruta dels Molins), desprès de millorar dos anys seguits la seva concentració de nitrats, aquest darrer any s’ ha situat en el seu pitjor nivell, probablement motivat en bona part per la seva ubicació, i per haver estat la segona meitat del 2008 força plujosa, fet que facilita la filtració dels nitrats cap el subsòl i a la font.

Es molt possible que actualment els ramaders facin les coses millor que fa quatre anys, i que a pesar d’ això els valors actuals que denuncien les analítiques es vagin mantenint o empitjorant, tot i l’ augment dels controls i enduriment de les normatives que es puguin produir. Un excedent de purins que si no recordo malament ronda el 40% dels produïts, farà que el problema perduri.

Crec que no queda altre remei que recorre a la tecnologia i convertir els excedents en un subproducte útil, tal com sembla que s’ ha començat a fer al estudiar instal·lar plantes de biogàs , de manera que els purins que s’ avoquin pel territori, sigui just el que els que el camp necessiti. El tornar a una ramaderia extensiva, probablement no sigui viable amb el model econòmic actual, al menys en la totalitat del territori.