L’ endeutament dels ajuntaments (2)

El meu penúltim escrit al bloc on parlava del endeutament dels ajuntaments, situant en el seu lloc a Calldetenes segons les dades del ministeri d’ hisenda, ha merescut novament una resposta airada i contundent, acusant-me d’ irresponsable e insolidari. No em bé gens de nou, ja que qui ho ha fet m’ ha vingut acusant de tota mena de coses , criticant-me fins i tot que publiqui els meus escrits en un lloc o en un altre, o que pengi masses enllaços en un fòrum públic.

Anant al escrit que m’ ha portat a fer aquestes reflexions i que parlava del endeutament dels ajuntaments, diré que efectivament el “deute viu” no contempla el deute a les entitats locals, però això també passa en tots els municipis del país, o es que algú es creu que a Calldetenes es l’ únic municipi on l’ ajuntament deu diners a les entitats locals ?. Quants dels veïns de Calldetenes no podem nombrar tres o quatre municipis propers, que també tenen deutes a empreses del poble ?. Quantes vegades no hem sentit allò de que “els ajuntaments paguen tard, però el menys es segur que paguen”, en una clara mostra de que l’ endeutament dels ajuntaments es un mal força estès.

El problema es que aquesta mena de deutes no son comparables, i el que pretenia en el meu escrit es contrastar dades objectivament comprovables, tal com he vingut fent en els escrits en els que em comparava els impostos, els serveis d’ alguns municipis o en els que criticava l’ inexactitud de les dades donades en el butlletí de PeM. Crec sincerament que del meu escrit “edulcorat” no s’ en critica el que diu, sinó el que no diu i agradaria que digues.

Es normal magnificar els problemes per cridar al màxim l’ atenció sobre els mateixos, i també es habitual negar qualsevol encert del adversari polític (no parlo de mi quan dic adversari polític). Però igual que penso que no es posar pals a les rodes, fer el que ha fet CiU en els darrers plens fent que el govern municipal compleixi les lleis, també penso que hi ha una clara voluntat de posar-ne, quan es produeixen aquesta mena d’ actituds alarmistes de manera permanent, donant dades “de memòria” naturalment inflades ( el deute del camp de futbol es de 600,000€ no 800.000€), plenes de suposicions que busquen l’ enfrontament, i que deriven habitualment en desqualificacions personals dels que pensen diferent.