El president espanyol va anunciar ahir que el consell de ministres del proper divendres, aprovaria la concessió d’ un aval de 3.000 milions d’ euros, per tal de que els autònoms i petits empresaris amb els que els ajuntaments tenen deutes pendents, puguin disposar dels diners de manera immediata.
L’ anunci ha estat ben rebut per els representants de les empreses, que d’ aquesta manera veuen alleugerit l’ ofec econòmic al que es veuen sotmesos per les corporacions locals, que al mateix temps estan estrangulades pel fet de veure’s obligades a prestar serveis que no els corresponen, sense rebre el finançament adequat, tal com varen manifestar alcaldes entrevistats pel 9 Nou, i comentat en el escrit del 10.4.2009 en aquest mateix bloc.
Que a nivell del govern d’ Espanya es prenguin aquest tipus de mesures, dona idea de quina es la situació real dels ajuntaments espanyols en general i dels catalans en particular, encara mes castigats pel deficient finançament de Catalunya.
Voler dramatitzar la situació econòmica del nostre ajuntament, que no hi a dubte que es greu, em sembla fer un flac favor al poble, al igual que em sembla que es busca la confrontació i l’ enrenou , quan s’ acusa d’ “insolidari” i d’ “irresponsable” a qui publica dades al meu entendre contrastades i objectives, com les que donava en el escrit.
4 comentaris:
Bona nit JPP,
Déu n'hi do el teu darrer paràgraf... t'has lluit.
Acceptes que la situació del nostre ajuntament és greu però dius que no s'ha de dramatitzar doncs això és fer un flac favor al poble. Segons tu, el més adient és que el poble ho ignori? Les coses greus, no son dramàtiques? Diu el DIEC, "Greu: adj. [LC] De molta importància negativa. Una malaltia greu. Una ferida greu. Perill greu. Un dany greu. Un delicte greu."
Imagina't si n'és de greu -dramàtica- la situació que l'equip de govern encapçalat pel seu alcalde no ha dubtat en mentir als representants del poble tot dient que desconeixia l'existència d'un informe negatiu de la secretària quant al pla de sanejament de la Diputació. Resulta que ell mateix l'havia signat tal i com els documents publicats a El 9 Nou han demostrat. Però d'això, clar, prefereixes mantenir-ne un silenci còmplice.
És a dir, com que en Jaume Mas i Coll es nega a aplicar aquell pla de sanejament que podria ser la única sortida mitjanament acceptable per Calldetenes però, donat que malmetria els seus projectes personals, no dubta en fer "saltar" la secretària / interventora, nomena irregularment un secretari del propi partit, fa mentir als seus regidors indubtablement coneixedors dels fets i fa negar també l'existència d'aquell document al secretari interí que en va fer una còpia literal excepte les conclusions negatives transformades en positives. Segons el meu criteri, això no solament ultrapassa l'adjectiu "dramàtic" sinó que s'acosta perillosament a la corrupció i la prevaricació.
Tot això ens pot duu a una situació de col·lapse municipal i t'asseguro, JPP, que si això passa, el teu afany en tapar el fets serà conegut per tot el poble i n'hauràs d'assumir les conseqüències. Les intoxicacions, JPP, es paguen.
Salutacions,
Pere Vinyeta i Obiols
Crec que es podia entendre perfectament el sentit del meu escrit quan parlo de “situació greu”, a la que t’ ha agradat treure punta aprofitant l’ adjectiu. No hi ha dubte que hagués estat mes adequat parlar de “difícil” (sinònim de greu), o ”preocupant”. El que no hi ha cap dubte que es encertat, es parlar de “dramatitzar”, que segons el diccionari vol dir “Exagerar el caràcter conflictiu d'un esdeveniment de la vida real”, just el que volia dir.
Fer una comparativa del que es paga d’ impostos entre diferents municipis, dels serveis que disposen els mateixos municipis, de publicar quin els el “deute viu” dels ajuntaments recordant que Calldetenes està en el lloc 69 dels municipis catalans i el 6 dels osonencs, de desmentir que el IBI hagi pujat mes que el IPC els darrers 8 anys com es deia en un butlletí local, demanar que s’ expliqui quina es la situació del POUM, o enllaçar l’ informació del 9 Nou pel “afer dels informes” etc.. etc.. , no crec que sigui amagar informació sinó donar-ne i mullar-se, i que qui vol amagar-la ets precisament tu, quan aquesta informació no s’ ajusta al teu missatge “dramàtic”. Crec tenir-ne experiències recents que no cal tornar a debatre.
També penso que es donar informació i mullar-se, demanar que la web municipal publiqui clarament convocatòries i actes, que es compleixin els terminis en la confecció de pressupostos, el seu tancament i la seva presentació a la Sindicatura, que s’ ajustin a la llei els procediments en la nominació del secretari o qualsevol altre establert per llei, proposar algunes mocions,o que es faci alguna cosa mes en el tema dels purins, del mercat o en el estalvi energètic. Son algunes de les coses que tu deus veure bé que digui tenint en compte la teva manera de reaccionar, i per les que espero que l’ alcalde (i la resta de regidors) no em “toqui el crostó” com fas tu, i es limiti a recollir-les i si es possible un cop valorades fer-les efectives.
Quan un es decideix a escriure la seva opinió i publicar-la, te que tenir clar que tindrà que assumir el que digui, que es mes difícil tirar pilotes que quan es diu de paraula, i que es trobarà amb opositors.Jo ho tinc clar des de que vaig iniciar el bloc i no cal que preocupis per les onseqüències del que dic, ja qui si arriba la situació de “col•lapse municipal”, les assumiré per tot el que m’ hagi atrevit a opinar. No podré renunciar a cap càrrec com fan els politics o qui te un responsabilitat directe, i espero que sigui suficient una rectificació en els punts on jo cregui que m’ he equivocat.
Finalment permetem que et digui que aquesta teva afirmació final em sona a amenaça, una sensació que no tenia de fa temps, que no em sembla la mes oportuna per contrastar opinions, i que tu fas servir sovint amb els regidors del equip de govern, amb mi i probablement amb tots els que s’ aparten en algun moment de la teva manera de pensar, i que a mi en recorda temps passats.
Salutacions cordials
Bona tarda JPP,
Tens raó al teu darrer paràgraf quan em retreus el to d'amenaça del final del meu escrit. Sincerament et demano perdó ja que no era pas la meva intenció. De fet t'he de confessar que un cop enviat i visible a Un Xic de Tot em va semblar que no sonava gens bé. I aquí aprofito per proposar-te si pots fer alguna cosa per que qui ha escrit alguna cosa la pugui modificar. De fet em sap greu que aquest darrer paràgraf meu segueixi allà.
Ara podria estendre'm quan a les meves afirmacions i les teves respostes però prefereixo deixar-ho aquí doncs aquest escrit només és per demanar-te disculpes. Si m'ho permets, en un proper moment comentaré les teves respostes i donaré el meu punt de vista.
Salutacions,
Pere Vinyeta i Obiols
Pere,
Que jo sàpiga amb la tecnologia de blogger no es pot fer res per modificar els missatges a part d’ esborrar-los. Ja vaig dir fa uns mesos que em semblava fantàstic que fos així, i que una rectificació en un comentari posterior, ja permet deixar clares les coses, i no crec que faci falta res més.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada