Amb alguns veïns de Calldetenes, en especial amb alguns dels que varen treballar perquè el 13D es celebres el referèndum sobre la Independència , em debatut sovint sobre la situació que viu l' independentisme al nostre país, i per aquest motiu i per la proximitat de les eleccions, m' he animat a publicar aquest post.
L' enquesta de la Vanguardia de diumenge 18 juliol (?), em dona peu a parlar de les contradiccions que ens toca viure. L' enquesta confirma que l' independentisme a Catalunya creix d' una manera exponencial, i que per primera vegada els catalans que volen l' independència (47%)superen clarament als que es manifesten en contra (36% ).
Ja en el terreny purament electoral, l' enquesta també posa de manifest, que CiU pot arribar a tenir majoria absoluta, que el PP es mante, que el PSC, ICV i ERC, pateixen un fort retrocés, i que la resta de grups que s' estant gestant no aconseguiran entrar al Parlament. Es possible que les coses canviïn en els pocs mesos que falten per les eleccions, però de moment "així està el pati". Vistos aquests resultats podem concloure, que es pot donar el cas que en el moment de màxim desig independentista dels catalans, en el Parlament hi hagi menys representants que apostin per la independència, que en altres temps on aquest desig era molt menor.
La Independència de Catalunya, la regeneració política, i el càstig a ERC per haver fet president a un socialista, son els tres pilars sobre els que gira de manera genèrica el full de ruta de totes aquestes formacions independentistes minoritàries, jo al menys no he estat capaç de percebre'n d' altres. Tot i que semblen tant clars i diàfans els eixos de les seves propostes, els que lideren aquets grups son incapaços de posar-se d' acord i articular una candidatura única, que els permeti portar la seva veu al Parlament, debilitant encara més la força dels que volem la Independència.
No voldria tirar aigua al vi, però amb desinterès creixen per la política, amb una CiU provable guanyadora de les eleccions, que mai liderarà un procés cap a la independència i que seguirà jugant amb propostes ambigües, una ERC debilitada per passades lluites internes actualment superades i per actuacions no sempre ben explicades, i amb uns líders de nous grups independentistes incapaços de posar-se d' acord, potser perquè cada un d' ells vol la gloria d' haver portat al país a la independència, crec que ho tenim francament malament, i que difícilment aquest desig de independència dels catalans, es reflectirà en la composició del proper Parlament de Catalunya.
Llegir més...L' enquesta de la Vanguardia de diumenge 18 juliol (?), em dona peu a parlar de les contradiccions que ens toca viure. L' enquesta confirma que l' independentisme a Catalunya creix d' una manera exponencial, i que per primera vegada els catalans que volen l' independència (47%)superen clarament als que es manifesten en contra (36% ).
Ja en el terreny purament electoral, l' enquesta també posa de manifest, que CiU pot arribar a tenir majoria absoluta, que el PP es mante, que el PSC, ICV i ERC, pateixen un fort retrocés, i que la resta de grups que s' estant gestant no aconseguiran entrar al Parlament. Es possible que les coses canviïn en els pocs mesos que falten per les eleccions, però de moment "així està el pati". Vistos aquests resultats podem concloure, que es pot donar el cas que en el moment de màxim desig independentista dels catalans, en el Parlament hi hagi menys representants que apostin per la independència, que en altres temps on aquest desig era molt menor.
La Independència de Catalunya, la regeneració política, i el càstig a ERC per haver fet president a un socialista, son els tres pilars sobre els que gira de manera genèrica el full de ruta de totes aquestes formacions independentistes minoritàries, jo al menys no he estat capaç de percebre'n d' altres. Tot i que semblen tant clars i diàfans els eixos de les seves propostes, els que lideren aquets grups son incapaços de posar-se d' acord i articular una candidatura única, que els permeti portar la seva veu al Parlament, debilitant encara més la força dels que volem la Independència.
No voldria tirar aigua al vi, però amb desinterès creixen per la política, amb una CiU provable guanyadora de les eleccions, que mai liderarà un procés cap a la independència i que seguirà jugant amb propostes ambigües, una ERC debilitada per passades lluites internes actualment superades i per actuacions no sempre ben explicades, i amb uns líders de nous grups independentistes incapaços de posar-se d' acord, potser perquè cada un d' ells vol la gloria d' haver portat al país a la independència, crec que ho tenim francament malament, i que difícilment aquest desig de independència dels catalans, es reflectirà en la composició del proper Parlament de Catalunya.