Ahir a la tarda llegia en el portal digital del 9 Nou, la noticia sobre l’ entrevista que el programa “Angle obert” del 9 TV, havia fet al regidor de ERC Marius Valls, en la que entre altres apunts es va parlar del conflicte de l’ urbanització de la Font d’ en Titus. Al mateix temps escoltava a Spotify unes cançons de l’ Ovidi Montllor. Vaig fer una associació entre el que estava llegint i una de les cançons del Ovidi ( món divertit), d’ aquí el títol d’ aquest post.
D’ un temps cap aquí, em resulten sorprenents les actuacions d’ aquest regidor, ho comentava en un post de fa pocs dies, i això fa que escolti el que diu amb una atenció especial, ja que tot i formar part del equip de govern, i tenir la responsabilitat de moltes regidories, es un dels regidors més crítics amb les propostes que l’ equip de govern presenta.
El primer que em va cridar l’ atenció va ser el titular de la noticia,en la que es presentava a en Marius com a “portaveu de ERC a Calldetenes”. Escoltant aquest mati la re difusió de l’ entrevista per la radio, el que diu en Marius és “portaveu del equip de govern”. Jo que assisteixo habitualment als plens, i que com deia he vist moltes de les aportacions d’ aquest regidor, em resulta curiós que els seus companys de partit, hagin escollit portaveu a algú que freqüentment els contradiu, i que es desmarca del discurs general.
En el darrer ple, desprès de l’ oferta d’ en Marius de fer de mitjancer en el conflicte de la Font d’ en Titus, el ple va acordar portar a terme una reunió amb Sant Julià, amb la participació de tots els grups municipals. Inicialment els regidors de CiU eren reticents a participar, però pel que es diu en la entrevista, finalment son els que s’ han posat en contacte amb Sant Julià, aprofitant les sinergies dels partits. Tant de bo això sigui un símptoma d’ unitat de tots els grups politics, per mirar de resoldre aquest conflicte, defensant els interessos del poble i no els de partit.
En l’ entrevista es comenta que segons el departament de Política Territorial de la Generalitat, “no se sap que hi va anar a fer Calldetenes a la Font d’ en Titus”. Tot i el poc coneixement que tinc del que va passar fa tants anys, no crec que Calldetenes hi anés a fer res d’ especial, senzillament es va fer una urbanització als límits del municipi , com s’ en feien moltes en aquells anys. La casa on jo visc pertanyia al terme municipal de Santa Eugenia, igual que moltes altres del poble, fins que els dos ajuntaments es varen posar d’ acord no fa pas masses anys, lamentablement amb Sant Julià no ha estat possible.
Hi ha altres exemples de situacions similars, sense anar més lluny ara s’ esta resolent amb més o menys encert, el problema de l’ anomenada urbanització del Pujol, que si bé està dintre del terme municipal de Calldetenes, també es tota una referència d’ urbanitzacions atípiques. També estem afectats pel cas del barri de les “Quatre Estacions”, i en aquest cas el conflicte es amb Vic. Per tant a mi no em resulta tant estranya aquesta situació.
Per altre banda, que es remarqui en l’ entrevista aquesta afirmació d’ algú del departament de Política Territorial, una afirmació en certa manera critica amb l’ ajuntament de Calldetenes, i que no es parli en tota l’ entrevista de la sentencia del Tribunal Suprem de fa uns dies, favorable a les tesis del nostre ajuntament, em sorprèn.
Comenta també en l’ entrevista, que encara que amb certa freqüència voti contra l’ equip de govern, els seus companys de partit ja el coneixen i saben que es indisciplinat, que la seva manera de fer mai ha impedit que un projecte del equip de govern s’ aprovi, i que no pensa plegar de regidor. Segurament en Marius té raó quan diu que el vot tindria que ser personal per donar més joc al debat polític municipal, però resulta curiós que els seus vots personals, no facin perdre mai a l’ equip de govern. Em costa de creure que la causalitat, sigui la causa d’ aquest difícil equilibri entre el vot a consciencia i els interessos politics.