Tot aquest món ja es ben divertit .....

dissabte, 27 de febrer del 2010


Ahir a la tarda llegia en el portal digital del 9 Nou, la noticia sobre l’ entrevista que el programa “Angle obert” del 9 TV, havia fet al regidor de ERC Marius Valls, en la que entre altres apunts es va parlar del conflicte de l’ urbanització de la Font d’ en Titus. Al mateix temps escoltava a Spotify unes cançons de l’ Ovidi Montllor. Vaig fer una associació entre el que estava llegint i una de les cançons del Ovidi ( món divertit), d’ aquí el títol d’ aquest post.

D’ un temps cap aquí, em resulten sorprenents les actuacions d’ aquest regidor, ho comentava en un post de fa pocs dies, i això fa que escolti el que diu amb una atenció especial, ja que tot i formar part del equip de govern, i tenir la responsabilitat de moltes regidories, es un dels regidors més crítics amb les propostes que l’ equip de govern presenta.

El primer que em va cridar l’ atenció va ser el titular de la noticia,en la que es presentava a en Marius com a “portaveu de ERC a Calldetenes”. Escoltant aquest mati la re difusió de l’ entrevista per la radio, el que diu en Marius és “portaveu del equip de govern”. Jo que assisteixo habitualment als plens, i que com deia he vist moltes de les aportacions d’ aquest regidor, em resulta curiós que els seus companys de partit, hagin escollit portaveu a algú que freqüentment els contradiu, i que es desmarca del discurs general.

En el darrer ple, desprès de l’ oferta d’ en Marius de fer de mitjancer en el conflicte de la Font d’ en Titus, el ple va acordar portar a terme una reunió amb Sant Julià, amb la participació de tots els grups municipals. Inicialment els regidors de CiU eren reticents a participar, però pel que es diu en la entrevista, finalment son els que s’ han posat en contacte amb Sant Julià, aprofitant les sinergies dels partits. Tant de bo això sigui un símptoma d’ unitat de tots els grups politics, per mirar de resoldre aquest conflicte, defensant els interessos del poble i no els de partit.

En l’ entrevista es comenta que segons el departament de Política Territorial de la Generalitat, “no se sap que hi va anar a fer Calldetenes a la Font d’ en Titus”. Tot i el poc coneixement que tinc del que va passar fa tants anys, no crec que Calldetenes hi anés a fer res d’ especial, senzillament es va fer una urbanització als límits del municipi , com s’ en feien moltes en aquells anys. La casa on jo visc pertanyia al terme municipal de Santa Eugenia, igual que moltes altres del poble, fins que els dos ajuntaments es varen posar d’ acord no fa pas masses anys, lamentablement amb Sant Julià no ha estat possible.

Hi ha altres exemples de situacions similars, sense anar més lluny ara s’ esta resolent amb més o menys encert, el problema de l’ anomenada urbanització del Pujol, que si bé està dintre del terme municipal de Calldetenes, també es tota una referència d’ urbanitzacions atípiques. També estem afectats pel cas del barri de les “Quatre Estacions”, i en aquest cas el conflicte es amb Vic. Per tant a mi no em resulta tant estranya aquesta situació.

Per altre banda, que es remarqui en l’ entrevista aquesta afirmació d’ algú del departament de Política Territorial, una afirmació en certa manera critica amb l’ ajuntament de Calldetenes, i que no es parli en tota l’ entrevista de la sentencia del Tribunal Suprem de fa uns dies, favorable a les tesis del nostre ajuntament, em sorprèn.

Comenta també en l’ entrevista, que encara que amb certa freqüència voti contra l’ equip de govern, els seus companys de partit ja el coneixen i saben que es indisciplinat, que la seva manera de fer mai ha impedit que un projecte del equip de govern s’ aprovi, i que no pensa plegar de regidor. Segurament en Marius té raó quan diu que el vot tindria que ser personal per donar més joc al debat polític municipal, però resulta curiós que els seus vots personals, no facin perdre mai a l’ equip de govern. Em costa de creure que la causalitat, sigui la causa d’ aquest difícil equilibri entre el vot a consciencia i els interessos politics.
Llegir més...

El conflicte de la Font d’ en Titus.

dilluns, 8 de febrer del 2010


Un dels temes que ha sortit sovint en els plens municipals, i també a la premsa de la comarca, es el conflicte que hi ha entre Calldetenes i Sant Julià per l’ Urbanització de la Font d’ en Titus, un conflicte que fa uns quinze anys que dura, amb sentencies freqüents dels jutjats catalans i espanyols a favor d’ un i d’ altre municipi.

Del que he anat sentint es dedueix, que podem dividir el conflicte en tres fases. Una primera fase que va des de el 1995 fins al any 2000, i sobre la que recentment el Tribunal Suprem espanyol ha emès un veredicte favorable a la posició del ajuntament de Calldetenes. Una segona que va del 2000 fins al 2006, període transcorregut des de el canvi de la llei que va permetre el nou afitament, que donava a Sant Julià el sector de la Font d’ en Titus, i l’ execució efectiva del mateix. El tercer període seria a partir del 2006, que si bé les coses semblen estar més clares, no se sap que pot passar al no haver-se tancat de moment cap acord.

Quan es va tractar d’ aquest conflicte en el darrer ple, l’ alcalde va explicar que el director general de l’ administració local de Catalunya, va intervenir fa un temps com a mediador, i que els dos municipis varen estar a punt d’ arribar a un acord, però que en el darrer moment Sant Julià es va fer endarrere. Davant els dubtes expressats pels regidors de CiU sobre les explicacions que va donar l’ alcalde, aquest es va comprometre a demanar al esmentat director general, que vingués a Calldetenes per tal d’ explicar les gestions que s’ havien fet.

En aquest mateix ple del dia 29 de gener, es va acordar convocar una reunió conjunta dels tres grups municipal amb els representants de Sant Julià, per mirar d’ aquesta manera trobar una sortida al conflicte i deixar d’ acudir als tribunals. Tot i les reticències inicials del regidors de CiU a fer cap mena de gestió, ja que consideraven que degut a la proximitat de les eleccions no era un bon moment perquè Sant Julià s’ hi avingués, al final la proposta va ser acceptada. Crec que es bo intentar una negociació de forma conjunta, mirant d’ evitar personalismes, que desprès de tants anys de conflicte segur que dificulten el trobar una sortida.

Seria bo pels dos municipis assolir un acord, sobretot desprès de la sentencia del Tribunal Suprem sobre el que es el període 1995-2000, favorable a les tesis del ajuntament de Calldetenes , i també desprès que el nostre alcalde reconegués en el darrer ple, que el 80% dels veïns d’ aquesta urbanització es senten veïns de Sant Julià. Si es fa efectiva aquesta darrera sentencia del Tribunal Suprem, l’ ajuntament de Calldetenes podrà disposar dels ingressos que l’ ajuntament de Sant Julià va recollir durant els anys 1996 – 2000, uns ingressos que en algun moment es va anunciar que es dipositarien en un compte, per si arribava el moment de tenir que fer front a aquesta despesa, i que potser amb la sentencia del Tribunal Suprem espanyol , es podria pensar que ha arribat.
Llegir més...

L’ aprovació del pressupost del 2010.

dissabte, 6 de febrer del 2010


El passat 29 de gener , es va aprovar el pressupost municipal per aquest 2010, pràcticament amb les mateixes partides que es varen presentar en l’ aprovació inicial del passat mes de desembre. Els regidors de ERC varen votar-hi a favor i els de PeM i CiU en contra.

La meva percepció es que des d’ un inici, el grup de PeM no va buscar cap mena de consens i que ja tenia decidit que votaria en contra, molt probablement en una decisió presa fins i tot abans d’ haver analitzat el pressupost. Al igual que en la aprovació inicial del desembre, no va entrar en el debat de les partides del pressupost, i es varen ajustar al mateix guió dels darrers anys, una posició respectable però al meu entendre bàsicament populista. En la aprovació inicial del mes de desembre, CiU va presentar un pressupost alternatiu que l’ alcalde en nom del equip de govern es va mostrar disposat a negociar, ja que segons va dir si no es comptaven les inversions que es farien amb subvencions, el pressupost que presentaven era més elevat que el presentat per l’ equip de govern, aspecte que els regidors de CiU no varen desmentir. Posteriorment i durant el període d’ exposició, els regidors de CiU varen presentar al•legacions escrites.

En el ple on es va aprovar definitivament el pressupost, l’ equip de govern es va mostrar disposat a acceptar les al•legacions que CiU havia presentat per escrit, en el que segons l’ alcalde explicaven que si eren acceptades les al•legacions, canviarien el seu vot. A l’ hora del ple varen afegir una nova condició que era que es fes una auditoria externa dels comptes municipals, fet que l’ alcalde es va negar acceptar. Finalment només es va incorporar al pressupost definitiu, una de les al•legacions de CiU que corregia un error tècnic referent al pagament per la gespa artificial del camp de futbol. CiU va votar-hi en contra pel fet de que no s’ acceptes l’ auditoria, i també va argumentar que el pressupost no quadrava per 200€, un argument força pobre però que va posar de manifest una vegada més, que aquest tipus d’ errors son massa habituals en la presentació de les propostes del equip de govern, i que amb una mica més de cura no es tindrien que produir.

Penso que l’ aprovació del pressupost d’ un ajuntament, tindria que ser un punt de trobada de tots els grups per intentar encarar el millor possible, les dificultats econòmiques dels municipis. Tots els ajuntament tenen serioses dificultats per mantenir els serveis que donen, TV3 dedica els 30 minuts de demà a aquest tema, i es necessari abordar aquesta problemàtica amb un mínim de consens. No sembla la millor manera de fer-ho, que des de l’ equip de govern no s’ ofereixi la possibilitat de participar, tot i que en aquesta ocasió l’ alcalde es va mostrar disposat a negociar el pressupost del 2010 en els dos plens celebrats, i molt menys que els grups de l’ oposició es limitin a votar en contra, en decisions que segurament s’ han pres de abans de la celebració dels plens, i que en general s’ argumenten durant el ple amb pocs arguments de pes.
Llegir més...

Set setmanes desprès del referèndum del 13D.

dimarts, 2 de febrer del 2010


El butlletí “Infopoble” que vaig rebre el diumenge al vespre, em va fer adonar que ja han passat set setmanes des del dia del referèndum sobre la independència del 13D, i també de que si bé el dia 14 vaig penjar un escrit comentant el resultat, no vaig parlar d’ alguns dels aspectes del procés. No ho vaig fer per no espatllar res del que el 13D havia pogut representar per cada un dels veins de Calldetenes. Ara que ja s’ ha refredat tot una mica, i que alguns partits politics del poble ja han opinat sobre alguns d' aquests aspectes, segurament es un bon moment per fer-ho.

Diré que comparteixo amb els que han fet el “InfoPoble”, la satisfacció per la feina feta. Feina que varen fer una colla de persones de sensibilitats diferents, algunes militants de partits politics, altres membres d’ entitats i altres particulars sense altres vinculacions. Tots els membres de Calldetenes Decideix tenien clar que perseguien, i crec que la majoria, probablement no tots, varen actuar a títol personal, representant-se a ells mateixos i amb voluntat d' assolir per sobre de tot l' objectiu que s' havien fixat. Per tant crec que el poc o molt que ens hi varem acostar, va ser gràcies a les persones per sobre dels partits i de les entitats.

Pel que fa al resultat, tinc que reconeixa que un cop tancat el col•legi i coneguda la participació, em va quedar un gust agredolç, un gust que va tirar més a agre que a dolç, quan el dilluns varem ser testimonis de les batusses entre algunes de les cares més visibles del projecte. Abans del 13D pensava que Calldetenes, amb un ajuntament on nou dels seus regidors militen en formacions clarament independentistes, i els altres dos probablement també ho siguin encara que el seu partit no s’ hi defineixi, podia assolir un resultat proper o fins i tot per sobre del 60% de participació. Com que somiar es gratis, va poder més el desig que la raó.

Crec que cada una de les accions que es varen portar a terme en tot el procés, varen tenir la mateixa importància. Tant les bustiades, les penjades de pancartes, la campanya amb un 2CV groc, la botifarrada, les puntaires, els grups de música etc.., varen contribuir al resultat final, però ja que els companys de PeM es decanten en el seu butlletí per una activitat que declaren sentir-se seva, trencant en certa manera l’ esperit unitari que molts de la Comissió perseguiem, jo també em manifestaré.

Si jo tingues que destacar una activitat de tot el procés, seria la recollida del vot anticipat, i ho seria per tres raons. En primer lloc per lo innovadora que resultava aquesta acció ideada per Osona Decideix, ja que era la primera vegada que una acció d' aquest tipus, es convertia en un dels eixos d’ una campanya, i també perquè es va fer amb una rigor extraordinari. En segon lloc perquè era una acció individual i totalment tranversal, no lligada a cap partit ni entitat, en la que cada un del membres de la Comissió, podia aportar tot el que estigues disposat a aportar, i en tercer lloc per la seva incidència directe en el resultat.

Recollir més de 250 vots anticipats sobre un total de 1036 que es varen dipositar, ho considero una aportació magnifica al resultat final. Em varen complaure els més de 50 vots aportats per Osona Decideix, que ens varen permetre superar el llindar del 50% de participació, la tasca dels que varen visitar a persones que amb tota probabilitat no haurien votat, per tal de permetre que participessin, i també els que es varen passar hores a les taules o al Casal. Crec sincerament que aquí va estar una de les claus del poc o molt que entre tots varem assolir.

Personalment em queda la satisfacció de haver-me relacionat amb gent que pràcticament no coneixia tot i viure en el mateix poble, d’ haver-me pogut apropar a alguns veins que considerava totalment antagònics i amb els que ara puc parlar amb força més normalitat, i també em queda el regust de saber que per més que m’ hi esforci, amb algunes persones em resulta molt difícil col•laborar, tot i que gràcies a l' importancia del que perseguiem, tots plegats ens en varem sortir prou bé.
Llegir més...

IBI: Es vol aclarir alguna cosa, o es vol buscar conflicte ??

dilluns, 1 de febrer del 2010


Tot i que no soc militant de ERC, i per tant no participo en la confecció del seu butlletí, no he pogut evitar sentir-me eludit per un escrit fins a cert punt despectiu, que publica PeM en el seu darrer butlletí . El punt en qüestió, es el que parla de la pujada del IBI de fa un any, un tema sobre el que jo vaig penjar un escrit en aquest bloc, el passat 28 de febrer del 2009, en el que posava de manifest la falsedat d’ algunes de les afirmacions que PeM feia, i sobre les que “curiosament” fins ara no han tornat a opinar.

No anirem enlloc amb aquesta manera de fer, que consisteix en desqualificar als que opinen diferent i a sobre sense donar dades concretes. El que em semblaria més lògic, es explicar amb tota mena de detalls com han arribat a les conclusions que diuen haver arribat, però probablement no els tenen. Menystenir als que pensen diferent, dient-los que no coneixen el Idescat o que fan servir dades d’ un país veí, em sembla una fugida endavant per no acceptar l’ error que varen cometre, i seguir embolicant la troca en lloc de mirar de treure l’ aigua clara.

Si hem de ser curosos, quan jo vaig penjar el meu escrit, abans d’ anar al INE vaig consultar el Idescat. Resulta que en el seu escrit PeM parlava de 8 anys, i el Idescat no hi vaig trobar informació dels darrers 8 anys, de fet ho he consultat avui i només he estat capaç de trobar-ne des de el gener 2002, es a dir 7 anys, acceptant que en aquell moment hi havia la mateixa informació. Per tant no podien fer un escrit mínimament rigorós dels darrers 8 anys amb dades del Idescat.

No voldría dedicar més temps a un tema ja debatut fa un any, i vull creure qui si algú ho vol tornar a posar sobre la taula, ho farà exposant totes les dades perquè es puguin contrastar. Em reafirmo en el que deia fa un any, i tot i que es possible que hi pugui haver alguna diferencia entra l’ informació del Idescat i la del INE, no tinc cap dubte que al tractar-se d’ un tema tècnic del que entre altres coses depenen les revisions dels sous, si no ho tinc mal entès en base a les dades que publica el INE, en cap cas es podria justificar que es digues que “ l´ IBI a Calldetenes a augmentat molt més que l’ Índex de preus al consum”, i en tot cas el que cal es donar la dada exacte i de on va sortir.

Seguin amb el mateix punt, algú es pot creure que el que han pagat els calldetenencs en concepte de IBI aquest 2009, ha estat un 48% superior al que han pagat els veïns de Folgueroles, o un 69% més que el que han pagat els veïns de Vic ?. Quan el cadastre publiqui les dades de la recaptació del 2009, cosa que de moment no ha fet, es podrà tornar a fer amb dades del 2009 la comparativa que ja vaig fer fa un any. Sincerament penso que son ganes de buscar conflicte i no aclarir res.

Si ens centrem en el que PeM pensa dels pressupostos dels d’ aquest any 2010 en aquest mateix butlletí, veurem que liquiden el tema dient “... és un pressupost irreal que no s’ ajusta a les veritables necessitats del poble, les quals no podem detallar en aquest breu informatiu, però que tothom ja sap”. Crec que no fa falta dir res més, i queda resumida perfectament la visió que te PeM de quin es el tipus de debat que li convé a Calldetenes.
Llegir més...