Com sempre ens tornen a enganyar .

divendres, 15 d’agost de 2008


No se si érem molts els que pensàvem que aquesta vegada la cosa aniria de debò. No es que creguéssim que ens regalarien res, però si que farien algun gest per corregir la situació manifestament injusta , que com s’ ha demostrat patim els catalans en el tema del finançament. Dons no, aquesta vegada tampoc. Tan hi fa que governin a Espanya partits de dretes com d’ esquerres, el resultat pels catalans es sempre el mateix.
Fa mes de dos anys que es va prometre aprovar L’ Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Dos anys desprès i degudament retallat a les Corts Espanyoles, continua pendent de sentencies del Tribunal Constitucional. Es varen publicar les balances fiscals, que sigui qui sigui el mètode de càlcul que es faci servir, demostren la injustícia del sistema. Es va prometre un finançament just, i es presenta per part del govern espanyol una proposta de finançament ridícula, que si te alguna cosa de bo, es que de moment ha provocat una postura unitària dels partits de Catalunya, probablement momentània.
Tan i fa el que varen prometre, no s’ estan de presumir que ja han complert, i de acusar als partits catalans de falta de lleialtat. Com sempre ells a manar i els catalans a creure. Donen com excusa que son temps difícils, i que no es poden permetre segons quines alegries econòmiques, sense voler veure que qui ho te pitjor en temps difícils es el que porta la corda al coll, i que sense miraments li continuen estrenyent.

Trobo encertats els escrits d’ en Josep Romeu al seu bloc de notes, en els que fa un anàlisi d’ alguns aspectes de les relacions de Catalunya amb Espanya, iniciant cada un del seus escrits amb una afirmació contundent: “Amb tramposos no si juga” .

2 comentaris:

Emili ha dit...

Malauradament crec que aquesta unitat dels partits polítics catalans serà cosa de quatre dies. Amb un parell de promeses que mai es compliran faran que algun d'aquests partits es desdigui de la unitat i ja podrem tornar a començar. O sigui, que ho tenim magre...

Pere ha dit...

Amb els "Decretos de Nueva Planta" de Felipe V va desaparèixer la sobirania del territoris catalans i vàrem passar a ser una colònia de Castella.

Com a trist exemple de manca de sobirania tenim el nostre Parlament no sobirà on les decisions de llurs parlamentaris son sistemàticament questionats per les autoritats de la Metròpoli.

El saqueig dels països catalans no s'ha aturat d'ençà de la valenta però agonitzant resolució del Consell de Cent favorable a la resistència de Barcelona, agost de 1714, on es va declarar "Fineixi la nació amb gloria..."

Som a una presó anomenada Espanya i n'hem de sortir si volem recuperar la dignitat com a poble. Aquesta és la única solució.