L’ endogàmia dels blocaries.

dilluns, 15 de setembre de 2008


En Josep Comajoan director del Nou 9, veí de Calldetenes i autor del bloc “A corre cuita” , em comentava fa un temps la seva opinió de que el mon dels blocaries es un mon molt actiu però molt endogàmic. Penso que te raó i que sempre som els mateixos els que llegim i/o pengem escrits en els blocs.

Probablement encara som pocs els que creiem que les eines de l’ anomenada web 2.0, poden tenir una utilitat mes enllà de la pròpia distracció, de l’ afició per la tecnologia, o de la necessitat de comunicació de politics i periodistes, acostumats i obligats a utilitzar tots el mitjans possibles.

Comparteixo l’ idea de que encara falta un cert temps , perquè tota aquesta tecnologia força senzilla de fer servir, desperti un interès mes general i que molta mes gent s’ animi a participar-hi de forma activa, afegint-se al grup de periodistes, politics professionals, i aficionats a la tecnologia, fins ara principals actors d’ aquest univers endogàmic, per donar a coneixa les seves opinions o difondre els seus coneixements i aficions.

Crec que es farà un pas endavant, quan s’ aconsegueixi que els lectors percebin en els continguts dels blocs, una sensació de proximitat i d’ espontaneïtat , que en moltes ocasions no es troba en els diaris,en la radio o en la televisió , on freqüentment l’ informació que es dona sona llunyana, i en moltes ocasions previsible un cop coneguda la tendència del mitjà.

L’ invitació feta fa un parell de mesos als grups politics del ajuntament de participar en el bloc UnXicdeTot, parteix d’ aquesta idea de potenciar la proximitat, de que utilitzin aquest mitja (en aquest bloc o en altres), per fer saber el que pensen sobre els temes que ens afecten localment, que no ens limitin a l’ informació que ens donen les actes dels plens, i que recullin i valorin les opinions que s’ en puguin derivar de les seves explicacions.

Fins ara només el grup de CiU i d’ una manera molt tímida, s’ ha animat a participar donant la seva opinió sobre alguns dels escrits penjats en aquest bloc, al mateix temps que també iniciava un fòrum en la seva pàgina web, però ni tan sols ells s’ han animat a fer servir aquest mitjà, per explicar-nos la seva posició sobre els temes que ens afecten als veïns de Calldetenes. Pel que sembla, tindrem que esperar a les properes eleccions municipals, per llegir en els programes electorals, els progressos que tots plegats pensen fer en aquest camp.

8 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jo crec que dir que el món dels blogs és endogàmic és reproduir mites i repetir clixés falsos.

Que el món dels blogs pugui incloure un refranyer, el diari d'un jove d'ESO, narracions d'una jubilada, l'agenda de moltíssimes associacions, eines didàctiques de mestres d'escola, les opinions d'una política de poble... vols més variació, varietat i diversitat?

Tanta com vulguis! És un mite que els blogs són endogàmics, perquè hi ha molta diversitat i no es pot agrupar tots els blogaires en un mateix sac, per sort.

I els qui diuen això, els mitjans tradicionals, vols dir que no són més endogàmics i corporativistes que els blogaires? Vols dir que no és por el que senten per un bon tros de pastís que se'ls escapa de les mans i que no saben com abordar?

I és difícil que la blogosfera política (per a mi la part més vulgar i repetitiva de tota la blogosfera) accepti moure en espais que no li són afins.

Si tens un blog polític i tens una filiació política, difícilment gent d'altres partits et donarà canxa i et seguirà el fil. La política sí que és molt més endogàmica que no pas la blogosfera i difícilment es permeten traspassar fronteres.

Salutacions cordials des de vallromanes.

JPP ha dit...

Hola Victor,
Tot i que fa aproximadament un any varem intercanviar alguns correus, m’ ha sorprès el teu comentari al bloc “UnXicdeTot”.

Intentant donar resposta al teu comentari, et diré que no tinc cap mena de dubte de les possibilitats dels blocs i de les noves tecnologies en general. Com probablement has comprovat, en diferents escrits he parlat d’ aquest potencial, i sota el nom “UnXicdeTot”, s’ han obert per diferents veïns de Calldetenes, alguns blocs que toquen diferents temàtiques com ciència , còmics etc, . Confio que continuaran creixent, i crec que son una mostra de que crec en el potencial dels mateixos. Per tant els blocs no son en si mateixos endogàmics.

El que ja no crec, es que els blocaires estiguem aprofitant tot aquest potencial. Tinc la sensació que els que hi hem entrat, mirem que es publica i potser ens interessem pel que fan els altres blocaires, però em fa l’ efecte que en general ens movem en cercles molt reduïts, i sempre som mes o menys els mateixos, els que pengem escrits i ens anem llegint entre nosaltres, i per això parlo de “l’ endogàmia dels blocaires”. No se si en blocs d’ opinió, amb afiliació política o sense, això es nota mes.
Desconec si politics i periodistes tenen por de que alguna cosa s’ els escapi, el que es clar es que els blocs donen possibilitats a tothom d’ opinar i de difondre i compartir qualsevol tipus d’ informació, d’ una manera que abans només estava a les seves mans, i que cal que molta mes gent s’ animi a participar, perquè s’ aprofiti tot el potencial del que et parlava.

Salutacions cordials

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I des de fa un any que et vaig llegint i veig que has fet molta feina a casa teva. :-)

Som els que som i encara hi ha molt camí per recórrer, sens dubte. Jo intentava defensar que no és un cercle tan tancat. Quants blogs hi ha en català a l'actualitat? 1.000? 10.000? 100.000? Creixen i es diversifiquen. És un canal ben viu i el millor: s'hi estan afegint les generacions de joves i les generacions de jubilats. Diversitat, qualitat i moltes ganes.

No et dic el nombre de blogs que llegeixo i comento regularment, però són un bon grapat. I cada dia en trobo de nous, que afegeixo als meus canals RSS per tornar-los a visitar.

I com jo hi ha moltíssima gent que ho fa. I entres en blogs que desconeixies i veus que tenen 40 i 50 comentaris a cada article. És poca gent? És molta gent? Que ho valori cadascú!

JOSEP COMAJOAN ha dit...

Víctor, si et fixes bé en la referència que fa en Joan al meu comentari de fa uns mesos és que el món dels blocs és "molt actiu però també molt endogàmic". No et quedis només amb això d'endogàmic, perquè si és un clixé i un mite, que potser sí, hores d'ara també ho comença a ser que els mitjans tradicionals tenen por de perdre part del pastís.

Dit això, comparteixo amb tu que els blocs són vius i ben vius, i ho són sobretot, tal com tu apuntes, per la diversitat de temàtiques que s'hi toquen i de perfils diferents entre els blocaires. Un fenòmen menyspreat no diria només pels mitjans tradicionals, sinó per bona part de la societat "tradicional", és a dir, per una bona part de la societat actual, que tal com diu en Joan en la resposta al teu comentari, encara no acaba d'entrar en el tema ni aprofitar el potencial que representa.

Bé, en tot cas, encantat de conèixer-te, ni que sigui virtualment. Ara em pararé una estona pels teus blocs, que he vist que són diversos. Tal com tu dius, cada dia en coneixes més i la bola es va fen més grossa.

JOSEP COMAJOAN ha dit...

M'havia descuidat de dir en el meu comentari anterior que la vitalitat dels blocs i de la blogosfera es veu ben patent amb l'Osonosfera, el portal -i esperem que algun dia alguna cosa més, o no!- d'osonencs o de temàtica osonenc. Jo vaig ser un dels que va empènyer perquè fos una comunitat oberta, no només tancada als blocs més polititzats. I bona part de l'èxit precisament crec que rau en aquesta diversitat. El dia de la presentació vaig fer un post al meu bloc amb un "menú degustació" de l'Osonosfera amb alguns exemples d'aquesta diversitat. Bé, segurament ja ho coneixes... Era per si de cas...

J ha dit...

Bones,
m'has fet buscar al diccionari que vol dir endogàmia.
Estic d'acord amb ambdós, la blogosfera és molt variada, però jo també crec que els blocaires habituals som, ara per ara, un cercle reduït si ho contextualitzem dins els global de la societat i ho comparem amb els que miren asiduament la tele, per exemple.

També opino que això no ha fet més que començar i que ja no hi ha qui ho pari, tot i que el concepte 2.0 encara està més a l'alçada d'un Comodore 64 que no d'un Iphone.

Vinga, a reveure blocaires.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Conec l'Osonosfera, Joan C. I és sorprenent la quantitat de gent que arrepleguen aquestes esferes territorials. Sou més de 200, oi, em sembla recordar?

Mira, per exemple, si entres ara a l'agregador de l'Osonosfera, aquest article d'ahir ja no surt en la primera pàgina, i hi ha gairebé una cinquantena d'articles més actuals, ja. Només de l'Osonosfera.

Ara mateix, doncs, ja som a l'ahir. Aquest és un dels problemes d'Internet i de la informació actual: que de seguida passa. L'èxit rau en mantenir-se actual, que el que escriguis pugui interessar avui, demà, ahir... sempre.

Tinc també les meves teories sobre les esferes territorials, encara que entenc que fan la seva funció, és clar. Mira la paradoxa: amb Internet vam trencar fronteres, que ens permeteren seguir i llegir persones d'arreu del món, de qualsevol cultura i que usessin qualsevol llengua. I hem acabat ajuntant-nos amb els veïns de porta. :-)

Condició humana sens dubte!

No t'empatxis amb els meus blogs, que són monotemàtics! Si en sapigués més hauria fet un portal comme il faut de paremiologia catalana. Amb els meus coneixements informàtics em resulta més senzill anar obrint blogs per a diferents temàtiques. Però tots van molt interrelacionats.

Un plaer compartir aquests comentaris i moments amb vosaltres, Joans!

JPP ha dit...

En ocasions els veïns de porta estan tan lluny, que es mes senzill ajuntar-se en el mon virtual que en el real. Quantes vegades en el mon real no aconseguim trobar una estona per xerrar tranquil•lament ?. En el virtual tothom interactua quan li va bé.

Molts s’ escuden en la fredor de fer servir aquest mitjà, i abanderen que el que importa son les relacions cara a cara, quan el que fan realment es defugir la comunicació i el debat.

Per mi també es un plaer compartir aquests moments amb vosaltres, que per cert difícilment compartirem cara a cara.