Excedents de purins. Si seguim així ho tenim difícil.

dimecres, 13 d’agost del 2008


Ho tenim difícil si quan l’ ajuntament convoca una reunió exposant alternatives pel tractament dels excedents (Desembre del 2007), només assisteixen tres ramaders i un parell de veïns. Vol dir que la resta estan còmodes com estan, emparats en un conformisme general de veïns i ajuntaments , que s’ escuden en els legisladors i en els mossos d’ esquadra, com a únics responsables de que les coses no vagin millor.

Ho tenim difícil quan es crea una nova comissió a Osona per tractar aquesta problemàtica, i segons informa el Nou 9 del divendres 8 d’ agost, el Grup de Defensa del Ter denuncia que la comissió esta formada únicament per empresaris del sector. No es gens estrany que costi trobar solucions.

Ho tenim difícil mentre seguim permeten que una part dels ramaders, es desfacin dels excedents escampant-los pels camps, perquè es mes barat que altres alternatives, sense tenir present que s’ esta fent una competència deslleial als pocs ramaders que compleixen les normatives. En diverses ocasions un ramader de Manlleu, ha sortit per televisió defensant les bones practiques i el compliment de les lleis i explicant que es possible fer-ho, i seva manera de fer es considerada per alguns com si fos d’ un altre planeta.

Ho tenim difícil mentre no s’ obligui a utilitzar sistemes d’ injectors per adobar els camps, que a part d’ eliminar bona part del problema de les pudors i les molèsties que s’ en deriven, ajuden a un adobament mes racional. Perquè tenim que permetre que s’ utilitzin aspersors que llencen els purins a metres d’ alçada i amb controls més que dubtosos ?. Si existeixen diferents alternatives per millorar la gestió dels excedents, perquè no son obligatoris i degudament controlats ?. No es podria per exemple, fer anàlisis periòdics i obligatoris dels camps, i en funció del resultat prohibir l’ adobament per evitar els excessos ?.

Si com diuen es cert que existeixen parts del territori on falten purins, perquè no s’ obliga als ramaders, a lliurar els purins a empreses especialitzades perquè en facin una distribució adequada , de la mateixa manera que s’ obliguen als tallers d’ automòbils a una gestió correcte dels olis dels cotxes ?.

Per tal d’ ampliar l’ informació sobre les plantes de cogeneració utilitzant purins, adjunto el link a un quadern pràctic que la Generalitat va publicar el passat mes de juliol, explicant el funcionament i les característiques de les plantes de cogeneració amb purins. Tot i que alguns apartats son molt tècnics, el quadern pot donar una idea del que son aquestes plantes. En aquest quadern pràctic, es pot veure a part d’ una explicació teòrica del funcionament, una llista d’ inconvenients i avantatges, el creixement que esta tenint aquesta tecnologia en altres països, i també un petit estudi de la seva rendibilitat econòmica.

Al poder ser instal·lacions tan individuals com col·lectives, tal com es comenta en el quadern, l’ estudi fa una aproximació a projectes de plantes de 3 dimensions diferents. Senyalar que un dels models fa referència a una planta pensada per tractar 13.000 tones de purins/any,i que per tan no te res a veure amb les 100.000 tones que tracta la planta de Juneda, que sembla el referent per excel·lència al nostre país.
També adjunto el link a la web de l’ empresa Biogàs Nord, de recent implantació a Espanya, i on es poden veure multitud de referències, de plantes de diferents dimensions i aplicacions.

3 comentaris:

Pere ha dit...

Excel·lent article i que incideix en un tema que ens afecta directament a tots. Quantes vegades no hem hagut de menjar amb forta pudor de purins i, fins i tot, tenir purins pel carrer degut a una cuba mal tancada després d'adobar els camps propers.

Però el més greu -entenc jo- és la destrucció dels aqüífers osonencs i que fan un llunyà record aquelles excursions que, de "nano", feia pels voltants de Sant Julià tot resseguint un munt de fonts d'aigua fresca i neta.

I l'origen del problema dels excedents de purins és, òbviament, l'excés de cabana porcina. Si la població actual de porcs no permet la neutralització de les seves defecacions vol dir, senzillament, que estem sobreexplotant aquest sector amb greu perjudici del nostre hàbitat.

El que no crec és que la solució siguin les plantes de tractament. Si estem d'acord en que tenim un excés de població porcina la solució és senzilla; reduir-la. Fer plantes de purins és com si volguéssim reduir la contaminació (la que sigui) fent instal·lacions industrials per reduir-ne l'impacte.

I una pregunta de neòfit, per què els pagesos osonencs (els pocs que queden) han deixat menjar-se la seva activitat ramadera per grans empreses que ni els preocupa Osona ni els preocupen els propis pagesos i no han creat l'alternativa d'una imatge de qualitat del porc osonenc "criat a l'estil antic"? No podria coexistir "porc de granja" i "porc de pagès" igual que passa amb el pollastre?

El que no crec és que la solució siguin les plantes de tractament. Si estem d'acord en que tenim un excés de població porcina la solució és senzilla; reduir-la. Fer plantes de purins és com si volguéssim reduir la contaminació (la que sigui) fent instal·lacions industrials per reduir-ne l'impacte.

I una pregunta de neòfit, per què els pagesos osonencs (els pocs que queden) han deixat menjar-se la seva activitat ramadera per grans empreses que ni els preocupa Osona ni els preocupen els propis pagesos i no han creat una imatge de qualitat del porc osonenc "criat a l'estil antic"? No podria coexistir "porc de granja" i "porc de pagès" igual que passa amb el pollastre?

Pere ha dit...

Els dos darrers paràgrafs del meu comentari anterior han sortit repetits (alguna cosa hauré fet malament).

Podría l'administrador esborrar aquests dos darrers paràgrafs i aquest post d'avís?

Gràcies!

JPP ha dit...

El blogger no permet que jo sàpiga, modificar els comentaris ni tan sols per l’ administrador del bloc, (tot i que segur que es pot fer), el que si permet es eliminar-los, i crec que deixa constància en el bloc de que el missatge s’ ha eliminat. Particularment m’ agrada com esta, ja que en certa manera garanteix l’ integritat de les aportacions.

Contestant a la teva aportació, dir-te que estic d’ acord amb tu de que el problema principal mes que les pudors, es la contaminació del aqüífers. De fet ho remarcava fa uns dies en la resposta a la aportació del portaveu de CiU a un altre post del bloc, en la que adjuntava un link als estudis socioeconòmic de la comarca d’ Osona, on en el apartat d’ infraestructures i serveis, es pot veure que les fonts de Calldetenes estan entre les mes contaminades de la comarca.

Crec que pensar en una reducció del nº de caps es una mica utòpic. Les noves lleis ja intenten limitar-ne el creixement, però veig difícil que per llei es pugui reduir la producció d’ una manera dràstica en el nostre model de societat. Es com intentar evitar l’ especulació amb els aliments o amb el petroli per llei. Jo ja em conformaria en que es complissin rigorosament les lleis aprovades.

El camí que veig mes realista, es el que permeti convertir un problema (l’ excedent de purins), en un producte útil i per tan rendible, amb l’ ajut de la tecnologia i una gestió acurada. Això no vol dir que s’ hagi de creixa de manera il·limitada, i que ja no calgui seguir progressant en l’ aprovació de lleis com les del benestar dels animals, o limitar per distancia la construcció de noves granges, i en exigir-ne rigorosament el compliment.

En definitiva crec que hi ha diferents alternatives tecnològiques que permeten millorar molt l’ actual situació, i el que falta es voluntat política de tirar-les endavant.