Fa aproximadament un any, Grècia va reduir a una tercera part el número d' ajuntaments, eliminant per llei tots els municipis de menys de 15.000 habitants. Es va passar de 1.034 a 355 per aconseguir un estalvi anual, valorat en uns 1.200 milions d' euros. Des d' aquell moment, alguns politics i també representants empresarials, s' han anat manifestant a favor d' adoptar una mesura similar.
Darrerament s' han tornat a sentir manifestacions a favor d' aquesta reducció, que si bé amb tota seguretat representaria pel país un estalvi econòmic important i un major facilitat del control dels comptes municipals, també resultaria enormement impopular, al allunyar a els veins afectats, de la gestió dels seus principals serveis, i de ben segur que provocaria reaccions contraries de tota mena.
Es provable que si l' economia continua sense recuperar-se, si l' administració no es veu capaç de complir els compromisos que te adquirits amb els ajuntaments, si els ajuntaments petits com el nostre no son capaços de complir els compromisos econòmics que adquireixen amb les empreses, si no son capaços de coordinar millor entre ells els serveis que presten per reduir-ne la despesa, el que de moment només son manifestacions, pot acabar prenent força, i convertir les properes eleccions municipals en les les darreres per els municipis petits, i que els alcaldes que en surtin elegits, els toqui pilotar el tancament del seu ajuntament. Ens podríem trobar que aquell crit de "Calldetenes mai serà Vic", es converteixi , al menys des d' un punt de vista de gestió municipal, en un record.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada