Amb unes quantes altes i baixes de participants respecte a la sessió anterior, novament una trentena de veïns varen ser protagonistes del segon debat participatiu del POUM, que en aquesta ocasió tractava sobre la mobilitat i les infraestructures, un tema complicat des de fa temps (només cal veure la fotografia que il·lustra el post).
Tècnicament el desenvolupament va ser el mateix que el debat anterior, al igual que el nivell de coincidència en les opinions dels participants, del que dedueixo que en el pla teòric tots opinem molt semblant de que es el que mes ens convé, i que les diferencies surten en com portar-ho a la practica, en com es prioritzen les despeses, i també quan els projectes ens afecten mes o menys directament.
Els participants varen estar d’ acord en aprofitar la construcció de la variant, per reduir a mínims el trànsit de cotxes dintre del casc urbá. Es varen fer diferent propostes de com donar preferència als vianants i a les bicicletes per davant dels cotxes, també es varen contrastar opinions de com tenien que ser els carrers (plataforma única, de sentit únic de circulació...), de com reduir els sorolls que pateixen els que viuen o viuran a prop de la variant o del eix, de com fomentar l’ us de la bicicleta i el transport públic en els nostres desplaçaments als pobles veïns, etc.... Bona part del debat es va centrar en el tema de com tindria que ser el carrer Gran i l’ avinguda Pau Casals, que degut al elevat trànsit, fins ara ha dividit el poble en dos sectors totalment diferenciats a efectes de mobilitat.
També m’ ha cridat l’ atenció que l’ ajuntament hagi afegit aquesta setmana, molta informació a la seva pàgina web que parla del POUM, encara que lamentablement no sigui la que ens afecte mes directament com poden ser els projectes del Torrental , de "Productos" o de les Adoberies. Per aportar el meu granet de sorra, juntament amb el link de la pàgina del ajuntament, adjunto el link a la base de dades del departament de cultura de la Generalitat, on es poden consultar els edificis que son considerats patrimoni arquitectònic de Catalunya, i que es pot consultar per poblacions. No deixa de ser un inventari sense pretensions, però almenys podem saber quins d’ aquest edificis estan a Calldetenes.
http://cultura.gencat.cat/invarquit/cerca.asp
http://www.calldetenes.cat/present%20poum.htm
Segon taller participatiu del POUM del 19 de Juny (mobilitat i infraestructures).
divendres, 20 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Molt bé, Joan, ja t'ho he dit alguna vegada particularment, però també ne vull deixar constància per escrit al bloc: felicitats pel bloc, una eina molt bona de debat entre els calldetenencs (tot i que fins ara l'aprofitin molt pocs, i alguns prefereixin l'anonimat, amb alguna comptadíssima excepció, del fòrum d'Osona.com).
Dit això, em va saber greu no poder venir a la sessió d'ahir. Pel que veig, però, la tònica va ser similar. Veig que vau parlar de vianants i de bicicletes, però no esmentes tant els cotxes (en el sentit invers al dels vianants i les bicicletes, és clar). Penso que és important poder anar en bici o a peu a Vic o els altres pobles veïns (sempre que se solucioni la barrera immensa que representa la rotonda d'entrada al poble), però també que ho fem menys en cotxe. Incrementar el transport públic i incentivar mesures que altres municipis ja fan com la de Compartir Cotxe (l'Ajuntament ho podria impulsar) faria que molts dels que fem fins a quatre viatges en cotxe a Vic poguéssim compartir-lo. Seria un estalvi econòmic, però sobretot un bé per al medi ambient, per a la conscienciació ecològica dels nostres fills i, de pas, ens també ens estalviaríem més d'un maldecap en no trobar aparcament a Vic.
També penso que seria interessant aprofundir en la idea que em sembla que el nostre alcalde va defensar en un ple del Consell Comarcal: compartir entre municipis prou grans com per no tenir un cos propi alguns agents de Guàrdia Urbana. Sap greu, però alguns desaprensius del volant (i de l'aparcament on toca més els nassos) només entenen les normes quan hi ha multes pel mig. El conductor normal i que no li sap greu caminar 200 metres per aparcar on toca, no ha de témer res, si hi ha Guàrdia Urbana voltant pel poble. El problema, és clar, s'agreuja els diumenges al matí. Tot i que sembli que no és un tema de mobilitat pròpiament dit, i que difícilment (per no dir que és imposssible) es pugui reflectir al POUM, penso que hi té molta relació.
Bé, són coses que se m'ocorren. Vosaltres que hi vau dedicar dues hores de debat suposo que devíeu aprofundir més en el tema.
Per cert, boníssim la foto que il·lustra aquest post. És ben bé que de problemes de mobilitat n'hi ha hagut tota la vida. Aleshores, però, potser tots plegats no tenien tanta pressa com tenim tots ara.
Josep,
Gràcies per comentar el tema del cos de la Guardia Urbana. Aquesta va ser una opinió que va sortir en un dels grups, i pel fet de ser diferencial la tenia que haver remarcat. Es va parlar d’ un cos de Guardia Urbana o de la figura d’ un agutzil que pugues portar a terme aquest tipus de funcions dissuasòries.
Quan varen comentar-ho en el resum, parlant de “Cos de Guardia Urbana”, el primer que em va venir el cap va ser la despesa que podia representar respecte al benefici que en trauríem. Es veritat que puntualment (els diumenges al mati) ens vindria bé, però la resta de la setmana jo apostaria mes per la conscienciació dels veïns, tot i que se que es difícil i que en qualsevol carrer del poble, sempre son els mateixos els que deixen el cotxe mal aparcat, encara que disposin d’ un garatge immens i de comandament a distancia.
Sí, ja he dit que, em sembla que va ser precisament el propi Jaume Mas qui va proposar en un ple del Consell Comarcal la idea de compartir Guàrdia Urbana entre diversos municipis. Una mena de Guàrdia Urbana "a la carta", que Calldetenes podria aprofitar el diumenge al matí. Si compartim serveis amb altres municipis (ABS, recollida de deixalles, neteja de carrers, serveis socials, etc), per què no aquest? No cal carregar-se del cost fix que representa una Guàrdia Urbana pròpia que, segurament, no ens pertoca.
Publica un comentari a l'entrada