Canal 33
Sigui aquesta la meva petita contribució a la jornada.
Què significa avui el 8 de març .
Ara fa 35 anys les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a “Dia Internacional de la Dona Treballadora”. Des de llavors, ha esdevingut una diada en la qual dones arreu del món commemorem diversos esdeveniments com ara la vaga de les obreres tèxtils americanes de 1857, els incendis de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York. On lamentablement, en aquests segon, hi van morir 142 obreres, treballadores, majoritàriament dones joves immigrants que havien mantingut l’any anterior una important vaga per demanar millors condicions laborals.
Tal com ens recorda Anna Isabel Álvarez González en Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 (KRK-Ediciones, Oviedo, 1999), l’incendi més important es vincula amb la celebració del 8 de març tot i que, en realitat, fou el 25 de març de 1911. El 8 de març, doncs, no és més que una data simbòlica en memòria a tot el conjunt de lluites dutes per dones amb l’objectiu d’aconseguir uns drets.
Ara bé, l’afirmació que avui dia ens sembla tan evident de què els drets de les dones són drets humans, no es va fer explícita fins la Declaració de la IV Conferència Internacional sobre les Dones de Beijing, tot just l’any 1995 !
Sabem que la història no es pot basar en un únic fet i cal tenir molt present que la història és viva, canvia i el sentit dels símbols i significats també. Per tant, tot ho hem d’entendre com un procés dinàmic i hauríem de respirar i preguntar-nos de nou sobre el significat del dia de la dona avui, a casa nostra, a Catalunya i en plena era de la informació; plantejar-nos de nou el significat de la lluita per uns drets en una societat tan metamòrfica i qüestionar-nos el model de societat i el paper que hi tenim i el que hi volem tenir.
Continuar treballant en la lluita contra les desigualtats des de casa nostra, des de la vida diària, des de dins de cadascú, per a mi vol dir treballar tothom de forma conjunta i gratuïta, dones i homes, amb empenta, amb actitud activa, positiva però també crítica, amb lideratge i amb iniciativa. Hem de defensar unes accions i idees que ens portin a aconseguir una societat més justa i equilibrada, on el gènere no sigui un obstacle, per tal de modificar posicions i actituds que ara mateix només són de desigualtat i violència. Per això cal que eliminem ara prejudicis i reconstruïm un nou marc d’organització social i de relacions personals.
Hem fet camí i passos gegants per posicionar-nos en igualtat de condicions davant no només de la societat sinó també de la comunitat. Però ens queda molt per fer. Cal parlar de desigualtat salarial i com a conseqüència d’unes jubilacions i d’unes prestacions contributives per desocupació inferiors que ens porten a menys independència econòmica i, alauradament, a menys llibertat.
En aquesta crisi cada vegada som més vulnerables: l' atur femení de llarga durada s' ha multiplicat per quatre durant aquests darrers dos anys !
Si parlem de formació, el 60 % de les persones titulades universitàries són dones. Però què passa amb el talent femení ? On és ? Hi ha, sens dubte, un problema estructural empresarial de segregació horitzontal i vertical, tot i que també hi ha l’opció personal i voluntària, s’ha de suposar, que un cop són mares moltes han abandonat el mercat laboral o han renunciat a promoció interna. Siguem coherents: volem independència o dependència ?.
Encara hi ha un “sostre de vidre” que hem de trencar, ens cal menys resignació i frustració i més autoestima femenina i creure en nosaltres mateixes.
Tot buscant les raons i el sentit del 8 de març, m’he preguntat perquè es tant important aquest dia per les dones. I aquestes són les meves respostes:
• Perquè volem un món en pau on la dignitat humana sigui respectada.
• Perquè hi ha països on les dones es troben sotmeses a tota classe de barbaritats i vexacions.
• Perquè demanem que homes i dones siguin iguals en dignitat, iguals en drets i que aquests s’apliquin.
• Perquè 2/3 de les persones analfabetes del món són dones i infants.
• Perquè el 99 % de les terres cultivades són propietat d’homes, mentre que les dones produeixen el 70 % del cultiu d’aliments bàsic.
• Perquè els homes només col•laboren en un 20 % en la cura dels infants i de persones grans i en les tasques de la llar.
• Perquè en una de cada deu llars hi ha violència masclista.
• Perquè avui ser feminista no vol dir ser dona: cal ser una persona lluitadora, crítica, intel•ligent i pacifista.
Per tant, del dia 8 de maig no sé si cal parlar del dia de les dones o de les dones treballadores. Però el nom no fa la cosa. El que importa és que som les dones treballadores, amb un treball remunerat o no, les que hem fet i hem de fer avançar encara més la societat cap a una igualtat, treballant amb ella. És una lluita contínua i poc popular.
Fa 101 anys lluitàvem per uns drets humans generals. Recordem-ho i no renunciem a allò pel que es va lluitar i s’està lluitant. Igualtat i independència!
Adjunto també l' enllaç al manifest de ERC
Rosa Altimiras i Rovira
Secretaria de la Dona -Federació Regional d’ERC a la Catalunya Central-
Calldetenes, 7 de març de 2012
3 comentaris:
Nani,
Agrair-te que hagis escollit aquest bloc com un mitja útil per difondre el teu escrit.
Si m' ho permets et diré que comparteixo el missatge de que cal qüestionar-nos el model de "organització social i relacions personals ", i treballar cada vegada més homes i dones de manera conjunta per una societat més justa i igualitària, crec que aquesta es la clau. De fet soc del parer que el model de societat i en general tot en la vida, ens el tindríem que replantejar de manera continuada, que no vol dir de manera obsessiva, per mirar d' introduir contínuament millores.
Moltes de les raons que exposes per donar sentit al 8 de març, parlen de la discriminació de la dona i crec que son totalment certes, però una bona part es poden fer extensives a la infància que arreu del món els toca viure explotacions de tota mena, a determinats països on molts homes dones i nens no els espera altre futur que morir de gana o de malalties a les que podrien sobreviure amb certa facilitat.
No voldria encetar una polèmica, però en la nostre societat també hi ha homes que els toca patir una certa violència per part de les dones, si vols tu amb un reflex molt menor en les estadístiques però igual de cru i crec que creixent en els darrers anys. Qui no coneix en el seu entorn tres o quatre homes que patint un procés de separació de la parella, han estat acusats injustament de violència, d' abusos o fins i tot de pederàstia, aprofitant-se de manera abusiva de la sensibilitat que afortunadament sobre aquest tema hi actualment a la societat ?. Crec que aquestes son coses que també cal canviar conjuntament.
També crec, que l' opció personal de cada dona a escollir el que vol, i de la que tu ja parles en el teu escrit, te un pes important en el que passa en la nostre societat. Per posar dos exemples et diré que, en les dues darreres legislatures municipals només una dona ha figurat entre els onze regidors del poble, suposo que en les anteriors encara eren menys, i en la recent constituïda assemblea nacional catalana de Calldetenes, la presencia de les dones de moment es igual de minsa. Crec que això es extensiu a la majoria de pobles, i jo actualment no hi se veure cap altre raó que aquesta "opció personal" que comentes, i que crec que forma part d' aquest "sostre de vidre" que cal trencar.
Gràcies de nou pel teu escrit.
Bones Joan,
Uff... pensava que hi hauria més canya, esperem que hi haguí més participació i no es quedi amb un tu a tu, la canya i l’estopa sempre va bé per avançar.
Pel que fa a la polèmica que també hi ha homes que pateixen violència per part de les dones, totalment d’acord tots hem viscut de molt a prop situacions de separacions que la dona s’aprofita la situació i la problemàtica, i fent un mal us de la legislació vigent estan fent pagar injustament al marit i fills, un problema que es redueix a una mala relació de convivència entre dues persones.
Dit això hi ha una diferència essencial i que cal tenir molt present, en la mateixa situació l’home mata, i la dona no, podeu comprovar-ho en les estadístiques que es publiquen en l’àmbit judicial i que es troben en la web de l’Institut Català de les Dones, aquí teniu el link http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.351404635dde900639a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=c56a58af9ac9b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c56a58af9ac9b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Nani,
Cert, la teva explicació la tenia que haver posat jo mateix en el meu escrit. L' ús de les força arribant fins i tot a la mort es un comportament propi del home , un comportament que cal modificar, però que no pot servir a les dones de justificació de res.
Com bé deies jo també crec que cal veure els problemes com a comuns i buscar-hi solucions comuns, sense distinció ni d' edats, ni de sexes ni de nacionalitats, i fer servir les estadístiques només com a eina d' anàlisi però mai com a justificant d' unes conductes, com de vegades sembla que es faci.
Insistir també en que problemes similars als que pateixen les dones, es poden identificar també com a mals de la infància i/o de determinats països i/o ètnies, i que l' ús de la força física o psicològica com a darrer argument quan no ja no es tenen altres arguments, va molt més enllà del seu àmbit.
Publica un comentari a l'entrada