Canal 33
Ho tenim difícil si quan l’ ajuntament convoca una reunió exposant alternatives pel tractament dels excedents (Desembre del 2007), només assisteixen tres ramaders i un parell de veïns. Vol dir que la resta estan còmodes com estan, emparats en un conformisme general de veïns i ajuntaments , que s’ escuden en els legisladors i en els mossos d’ esquadra, com a únics responsables de que les coses no vagin millor.
Ho tenim difícil quan es crea una nova comissió a Osona per tractar aquesta problemàtica, i segons informa el Nou 9 del divendres 8 d’ agost, el Grup de Defensa del Ter denuncia que la comissió esta formada únicament per empresaris del sector. No es gens estrany que costi trobar solucions.
Ho tenim difícil mentre seguim permeten que una part dels ramaders, es desfacin dels excedents escampant-los pels camps, perquè es mes barat que altres alternatives, sense tenir present que s’ esta fent una competència deslleial als pocs ramaders que compleixen les normatives. En diverses ocasions un ramader de Manlleu, ha sortit per televisió defensant les bones practiques i el compliment de les lleis i explicant que es possible fer-ho, i seva manera de fer es considerada per alguns com si fos d’ un altre planeta.
Ho tenim difícil mentre no s’ obligui a utilitzar sistemes d’ injectors per adobar els camps, que a part d’ eliminar bona part del problema de les pudors i les molèsties que s’ en deriven, ajuden a un adobament mes racional. Perquè tenim que permetre que s’ utilitzin aspersors que llencen els purins a metres d’ alçada i amb controls més que dubtosos ?. Si existeixen diferents alternatives per millorar la gestió dels excedents, perquè no son obligatoris i degudament controlats ?. No es podria per exemple, fer anàlisis periòdics i obligatoris dels camps, i en funció del resultat prohibir l’ adobament per evitar els excessos ?.
Si com diuen es cert que existeixen parts del territori on falten purins, perquè no s’ obliga als ramaders, a lliurar els purins a empreses especialitzades perquè en facin una distribució adequada , de la mateixa manera que s’ obliguen als tallers d’ automòbils a una gestió correcte dels olis dels cotxes ?.
Per tal d’ ampliar l’ informació sobre les plantes de cogeneració utilitzant purins, adjunto el link a un quadern pràctic que la Generalitat va publicar el passat mes de juliol, explicant el funcionament i les característiques de les plantes de cogeneració amb purins. Tot i que alguns apartats son molt tècnics, el quadern pot donar una idea del que son aquestes plantes. En aquest quadern pràctic, es pot veure a part d’ una explicació teòrica del funcionament, una llista d’ inconvenients i avantatges, el creixement que esta tenint aquesta tecnologia en altres països, i també un petit estudi de la seva rendibilitat econòmica.
Al poder ser instal·lacions tan individuals com col·lectives, tal com es comenta en el quadern, l’ estudi fa una aproximació a projectes de plantes de 3 dimensions diferents. Senyalar que un dels models fa referència a una planta pensada per tractar 13.000 tones de purins/any,i que per tan no te res a veure amb les 100.000 tones que tracta la planta de Juneda, que sembla el referent per excel·lència al nostre país.
També adjunto el link a la web de l’ empresa Biogàs Nord, de recent implantació a Espanya, i on es poden veure multitud de referències, de plantes de diferents dimensions i aplicacions.
